Pole, Pole: La Chamonix-Zermatt amb esquís (II)
Dimecres 19 de març del 2014DIA 4: Cabane de Valsorey (3.037 m) - Plateau du Couloir (3.645 m) - Cabane de Chanrion (2.462 m)Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6433215Desnivell acumulat: +990 m/-1.550 mDistància: 15'5 kmHorari: 9h Ahir al vespre vaig tenir un bon ensurt. Com cada dia, després de sopar, vaig anar a preparar la motxilla per l'endemà. Als refugis, normalment, es deixa la motxilla i tot el material dur (piolet, casc, arnés amb tots els trastos i la ferralla, etc) a l'entrada, en unes caixes que els guardes habiliten. D'aquesta manera, tot queda bastant controlat i endreçat. Vaig anar al meu racó, a deixar la motxilla llesta i de seguida em vaig adonar que faltava el casc i les ulleres de tempesta (les porto enganxades al casc). Bé, potser ho deixat en alguna altra caixa per equivocació, vaig pensar. Vaig començar a remenar per tot arreu, a buscar per tots els racons. Res. Deuen estar a l'habitació. Tampoc. Potser... m'ho deixat a fora, vaig pensar, estranyat. Vaig sortir a l'estrellada nit alpina i vaig il·luminar cada racó de la terrassa, vaig buscar a la caseta on es deixen els esquís, fins i tot vaig desfer un trosset del camí, però vaig recular abans de prendre mal, estava bastant dura la neu a aquelles hores i els crocs no són el millor calçat del món en aquest cas. Res de res. Vaig tornar a dins i vaig preguntar als companys. Vam revisar les fotos del dia, ja al refugi, per veure si en alguna sortia el casc. No la vam trobar, la qual cosa tampoc volia dir que no hi fos. Però de sobte, ho vaig tenir clar: m'ha caigut mentre pujava, quan me l'he tret per la calor. L'hauríem vist, em diuen, no pot ser. M'ha caigut, m'ha caigut! No hi ha una altra explicació. Sóc bastant endreçat amb les meves coses i no crec que estigui al refu. Casum tot!!! Anar sense casc no em fa massa gràcia però no hi haurà més remei. Respecte les ulleres, encara tinc les de sol. Però valien una pasta, aquelles. Merda! Parlo amb les guardes i els pregunto, com a última opció, si algú ha trobat un casc i unes ulleres. Em diuen que no. Uns guies que estan xerrant amb elles, a la taula, tampoc han vist res. Als refugis no s'acostuma a robar el material, diria que seria una situació extraordinària. Hi ha un cert pacte de respecte entre el col·lectiu excursionista-alpinista. A més, qui vol carregar més pes? faig algunes voltes més i ho deixo estar, resignat. Mala sort. No hi pensem més. A dormir.El despertador ha sonat a 3/4 de 6 i el Sergi em desperta, tustant-me la cama. Vinga nois, ja és hora! Si un s'ha de llevar, es lleva i punt. Res de romanços. Així és el Sergi. Algú amb les idees clares i amb pocs problemes per portar-les a terme. Ja tenim l'esmorzar a punt quan baixem. Però no puc evitar sortir a fora a fer algunes fotos. L'alba és un d'aquells moments màgics per a la fotografia. I la cara sud del Mont Blanc (4.810 m) o la nord del Mont Vélan (3.727 m) no es tenen a tocar cada dia.Les guardes em pregunten, de nou, si vaig trobar el casc i les ulleres. Els dic que no i que em sembla que em va caure mentre pujava. Em diuen que ho preguntaran, potser algú el troba pujant. Enllestim l'esmorzar i ens preparem per una etapa interessant. Avui pugem al Plateau du Couloir (3.645 m), sota la cara sud del Grand Combin (4.314 m), un lloc realment espectacular. Els primers grups amb guia ja han sortit i veiem que han posat ganivetes. Teníem dubtes de si sortir amb grampons directament o no. Sembla ser que el primer tros es fa amb esquís, fins a l'entrada del corredor. Com diu aquell refrany castellà allí donde fueres haz lo que vieres, ganivetes i cap amunt.A les 8h del matí comencem a fer via. L'etapa d'ahir ha passat factura a algun dels companys, aquí una mica d'encostipat, allà una mica de veu rogallosa. L'inici d'avui és una mica dret i la neu està prou dura, sense les ganivetes seria molt delicat passar per aquí. Tot i això, anem pujant amb compte perquè el terreny està complicat. El panorama darrere nostre és impressionant. El...
