Les escales del congost de Mont-rebei
El congost de Mont-rebei és una de les clàssiques sortides que podem fer a la Serra del Montsec, i possiblement una de les més espectaculars. Un dels al·licients del congost, a banda del camí excavat a la roca, és que tenim l'oportunitat de visitar un dels pocs congostos que no han estat alterats amb carreteres o línies elèctriques, i tot i que aquestes infraestructures són necessàries, el fet de mantenir algun espai poc transformat (poc, perquè gens és impossible) sempre li dóna un atractiu especial a la muntanya.Iniciem la sortida al pàrquing de la Pertusa, des d'on agafarem el camí amb les marques del GR-1 que ens porta cap al refugi de Mas Carlets i el camí excavat a la roca. També trobarem per aquesta zona les marques del "Camí", un bonic projecte que vol crear un sender que enllaci tots els Països Catalans. A la foto, el refugi de Mas Carlets, que torna a estar obert i en procés de recuperació. Continuem el camí per anar a buscar la nova passarel·la que des de fa un any, aproximadament, permet creuar la Noguera Ribagorçana i passar a la banda del Montsec de l'Estall, que veieu a la foto següent.De camí cap allà, gaudim de les vistes sobre la torre de la Girbeta (o Xiriveta) i les muntanyes de la Vall de Boí emmarcades entre les parets del congost de Mont-rebei.Al cap de poc més d'una hora arribarem a una cruïlla, i baixant cap a l'esquerra anirem a parar a la passarel·la que creua la Noguera Ribagorçana (o el pantà de Canelles, com vulgueu). Aquesta passarel·la està situada al final del barranc del Seguer, un barranc que baixa de la banda del Montsec de l'Estall, i per on antigament hi transitava un camí. A la foto, creuant la passarel·la, construcció acceptable que permet unir ambdues bandes del Montsec. I dic acceptable perquè el projecte original d'unir les dues ribes del pantà passava per construir un pont faraònic des de l'ermita de la Pertusa fins a la de Santa Quitèria... De tot el procés sobre el debat, projecte i execució d'aquesta passarel·la en podeu aprendre molt més al blog del company Joan Ramon Segura, on explica detalladament com va anar tot plegat. I és que el problema no és la passarel·la, sinó com s'ha resolt el pas cap a Montfalcó, poble abandonat on actualment hi ha un refugi-alberg. I és que el pas cap a Montfalcó s'ha resolt de forma totalment artificial, col·locant unes escales penjades al buit que trenquen l'estètica de les impressionants parets que flanquegen el congost. Una imatge val més que mil paraules...Perquè veieu la panoràmica de conjunt, us deixo aquí una foto d'una entrada anterior on podeu jutjar l'efecte que des de lluny fan les escales. A la part baixa de la foto veureu també la passarel·la. Tot plegat forma part de la xarxa "Caminos Naturales" del Ministerio de Agricultura. Serveix d'alguna cosa més enllà de l'atracció turística? Perquè el pas cap a Montfalcó es podria haver fet per l'antic camí del barranc del Seguer i evitar-nos aquesta "natural" imatge. Es va valorar aquesta possibilitat? Perquè no es va fer? Iniciem la davallada pel primer tram d'escales, que realment fan impressió perquè vas caminant a tocar del buit i en algun tram són molt estretes. Fixeu-vos també en la inclinació que tenen en algun tram... cap a la banda del buit.Conforme anem avançant comencem a trobar els primers símptomes de fatiga d'aquesta instal·lació oberta fa poc més d'un any. A la foto, una de les sirgues que hauria de funcionar com element de seguretat, desclavada de la paret. En el vídeo següent, l'estat d'algun dels esglaons de l'escala: Acabat el primer tram d'escales retrobem el camí, i una mica més endavant un segon tram d'escales ens torna a fer perdre desnivell abans d'encarar la darrera pujada cap a Montfalcó.Igualment en...
