La Faiada i el Remei en BTT
Gran matinal de BTT per les obagues de la Faiada i del Remei amb més de 1200m- de fantàstics corriols picats avall. La jornada comença al Coll de Perves punt en què iniciem la remuntada fins al cap de la Faiada, gairebé 500m+ en poc més de 5kms, per tant, una pujada força exigent, amb uns darrers metres fins a la cota màxima que cal fer amb la bici a l'esquena. Un cop al cim tenim unes boníssimes panoràmiques de la cara sud de les Maladetes.Per la baixada mantenim la distància però, en canvi, ara perdem 850m- per un corriol globalment d'una dificultat moderada però molt laboriós ja que està ple de revolts, algun de molt difícil, i de passos entre arbres on tot just hi cap el manillar; puntualment, el sender té algun pendent marcat però la relativa netedat del terreny facilita molt el descens. Aquesta tendència es manté durant tot el recorregut excepte en un breu tram (100m-) que el corriol passa a la banda solana i el ferm es torna més pedregós.Arribats a la carretera la resseguim mig quilòmetre amunt i prenem una pista que puja fins a Ventolà amb unes rampes bastant demolidores. Passat Ventolà encara queden uns m+ d'ascens exigent però aviat comencem a fer breus puges i baixes fins arribar a Gotarta. En aquest punt ja només ens resta un quilòmetre de carretera fins empalmar amb el sender que baixa al Remei, un altre regal per als sentits. En total, gairebé 400m- tots molt nets i tirant a fàcils excepte la sortida (50m-) al Camí de l'Aigua, el qual ens retornarà còmodament fins a Pont de Suert. A la capital de l'Alta Ribagorça hi celebren una fira de productes artesans de la zona i, evidentment, no desaprofitem l'oportunitat per abastir-nos de productes de la terra: xolís d'Adons, formatge d'ovella de Ca de Tunica i galetes de Postres de Músic de la Pobla de Segur; tot, un plaer al paladar. I seguint en aquesta línia gastronòmica exquisida pugem a dinar a Casa Joanot, a Iran; ens atipem fins a no poder més amb el menú degustació el qual està format per 8 entrants triats per la direcció del restaurant segons la temporada i un segon plat a triar. El menú no és barat (això sempre és relatiu), 36 euros, però la qualitat dels productes justifiquen amb escreix el preu; amb tot, si no sou exageradament 'menjadorets', és probable que no us ho pugueu acabar tot i hàgiu de fer ús de la carmanyola. El restaurant ofereix múltiples possibilitats, des de carta tradicional passant a demanar només els entrants del menú degustació, etc,... val la pena preguntar. Mentre dinem van passant grups de ciclistes que estan fent la Pedals de Foc i tot i que només deuen de portar uns 30-40kms tots parlen de la duresa del recorregut i és que el Pirineu lleidatà és sorprenentment exigent... nosaltres que el 'patim/gaudim' habitualment ja ho sabem, però ens 'fa gràcia' sentir el relat de ciclistes que no estan acostumats a aquest medi que té aquest puntet d'hostilitat que el fan tan atractiu.
