.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*&w=320&h=180&zc=1)
Gaudint del bons moments.
Retorno al blog, veig la data de l' últim post...han passat ja uns quants mesos! Tempus fugit (m'agrada aquest expressió..) el temps passa, i a una velocitat vertiginosa. Aquesta vegada em remuntaré al mes de març, teníem planificat anar a Calanques el 15 de març que és quan obren el càmping de Cassis. Però abans vam decidir fer un estada per les mítiques escoles catalanes de Siurana i Margalef , una bona combinació no? Que dir que ja no se sàpiga d'aquestes grans zones. Siurana ens va fer arquejar i apretar les dents com mai . Els meus pobre dits !! En canvi el Quim em va fer una “demo” tant que es queixa de poca força als dits i aquells dies va tenir un “subidon” com diu ell, fent alguns "encadenes" bastant lloables. A més a més vam sabíem que al acabar d'escalar ens esperava un divertit sopar amb a casa del Sergi i la Betlem, sopar amenitzat pels dos “angletes” el Roc i l'Elba...quines grans sobretaules vespertines!! ultima hora de la tada.. amb Siurana al fons...i és que tenim racons ben bonics!!!grans vetllades!! com mola! gràcies familía!!I per donar-lis un respir al nostres dits, vam combinar alguna escapada als forats del Montsant i vam aprofitar per fer alguna caminadeta per les terres del Prioratel Sergi ens va fer una bona ruta pels voltants de SiuranaFrancesc i la seva estimada Monocroma...el Francesc, després d'una bona marató de bidits al Racó de MissaI vam tornar a Siurana uns dies però de tanta regleta ja tenia els dits com botifarres i amb molèsties ...quin pal! Vam començar a visitar amb més freqüència el conglomerat de Margalef, el bidit no em castigava tants les articulacions. I sense adonar-nos van anar passant els dies i allà ens vam quedar abandonant el projecte de Calanques (però tenim claríssim que és un lloc al que hi hem d'anar ). Estàvem bé, tranquil·litat, bones vies i sobretot bona companyia. El Vicent ens va regalar unes petites joies que acaba d'obrir...vies boníssimes, de les que se'n parlarà. I a més a més vam coincidir amb una colla de “ maños”. Divertits i escandalosos. T'adonaves d'allà a on estaven però era encantadors molt bona gent i hi vam connectar molt. I a vegades passa, que et sents bé en un lloc i no et cal buscar o marxar més enllà i així va anar. Vam descobrir un Margalef més tranquil, vam escalar escalar en algun sector oblidat, en algun sector nou, algun clàssic tots molt bons. no cal dir-ho. És cert que és una zona molt concorreguda però a la vegada és un entorn molt màgic, barrancades, roca, graus... salvatge.pel que fa a l'escalada:el Balcó de la Penya Roja un antic i petit sector...molt solitari i amb molt d'ambient baixant de "Memòria Històrica" al Balcó. Un dels 7a més bonics i amb més pati de Margalef ...boníssim!!!Arriben els Aragonesos i tot agafa un ritme .."carimaño" , tranquil·litat, bons i llargs esmorzars, però això si , a l'hora de trepar molt fanatisme!!hora d'esmorzar ..semblava un banquet de casament ...i s'allargavaaaai evidentment després de tibar cap al refu i entre birra i birra, mai arribàvem a sopar abans de les11!i fins i tot ens van enganxar al joc...la Pilar ens va plomar!! 13:oo fent el vermut...així vam acabar després d'uns dies amb els "mañicos"però quan s'ha d'apretar s'apreta:bones fotos que va fer el Vicent al QuimVíctor descobrint la combinació guanyadora de biditsla Pilar encadenant el seu primer 7a felicidades i olé!! i el Vicent... "imparablament" sempre actiui una servidora clavant els Oasis .Quin gran canvi amb aquests nous gats de Tenaya.sempre a lloro...pel que fa a als dies de repòs, a banda de grans àpats això és el que fèiem:Vam aconseguir un mapa de rutes de la Serra del Montsant i vinga! Els voltants d'Ulldemolins una volta que surt de l'ermita de Santa Magdalena. Aquest és el tram de les Cadolles Fondes.ermita de Sant Bartomeu ...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
