La Tosa d'Alp i el seu entorn miner
24.08.14 Des del coll de Pal, a la divisòria entre el Berguedà i la Cerdanya, l’ascensió a la Tosa d’Alp és una curta passejada per la carena que separa aquestes dues comarques. Tanmateix, un cop al cim podem allargar l’excursió per apropar-nos a les restes de les antigues explotacions mineres de manganès, situades al voltant de la Tosa, i retornar després, en un bonic flanqueig, per la capçalera de la vall de Grèixer i la collada Comafloriu, conformant així una agraïda i molt recomanable excursió, envoltats en tot moment per grans panoràmiques.Des de Bagà, on hem arribat per l’Eix del Llobregat, seguim per la carretera BV-4024 que en 19 Km de sinuós recorregut guanya uns 1300 m de desnivell fins arribar al coll de Pal, on aparquem el cotxe.Sortim del coll de Pal (2072 m) i comencem a enfilar-nos seguint les marques del GR 150.1, una variant del GR 150 que comença aquí i que no deixarem fins al cim. Als pocs metres deixem a l’esquerra l’itinerari de Comafloriu (per on retornarem), i anem pujant en direcció nord-oest fins a un primer coll, amb dolines i curioses esquerdes, a la base del Serrat Gran.Ens comencem a enfilar, deixant a l'esquerra el pla de ComafloriuEns dirigim cap al Serrat GranUna de les esquerdes sota el Serrat GranA través d’un congost de roques calcàries ens situem al Cap del Serrat Gran (2386 m), des d’on fem un breu descens cap a la collada de Comabella (2347 m); aquí podem veure, a l’esquerra del coll, la profunda vall de Grèixer i el corriol que mena a les restes d’una cabana de miners, per on retornarem.El camí s'obre pas entre roques calcàriesAl Cap del Serrat GranBaixant cap a la collada de ComabellaPujem per l’altre costat fins a guanyar els Rasos de Comabella, per on continuem avançant en direcció nord-oest, ara amb inclinació més suau, mentre tenim a l’esquerra diferents puntes de la carena fàcilment a l’abast (no són, però, el nostre objectiu d’avui). Al final d’aquests rasos arribem al refugi del Niu de l’Àliga (2520 m), amb el cim sud o Tosa de Bagà a l’esquerra; girem a la dreta i acabem de pujar els pocs metres que falten fins al cim nord de la Tosa d’Alp (2537 m) (1:20 h), amb un ample panorama de la Cerdanya i de l’Alt Berguedà.Arribant pels rasos de Comabella al refugi del Niu de l'ÀligaAl cim de la TosaFins aquí l’excursió “popular” a la Tosa. Ara comença el tram “miner”. Des del cim ens dirigim cap a les properes instal·lacions d’un repetidor de TV i de la Torre del Niu de l’Àliga (propietat de la UPC, on es realitzen mesures de corrents dels llamps i altres observacions), passades les quals comencem a baixar pel vessant nord de la Tosa, per pendent fort però curt i sense cap dificultat, fins a un coll (2433 m), entre la Tosa i el serrat de les Pedrusques, on es troben les poques restes que queden dempeus d’una cabana de miners i per on passa una pista que enllaçava aquest sector de mines amb el de la Mena.Baixant pel vessant nord de la TosaPassat el coll, i abans de continuar a l’esquerra per aquesta pista, seguim uns metres per un antic camí que, pel vessant sud del Serrat de les Pedrusques, porta a dues antigues mines de manganès, la primera amb restes d’activitat a cel obert i amb una galeria, l’entrada de la qual es troba bastant colgada per blocs de pedres, i la segona, pocs metres més endavant, amb restes d’una petita construcció i un front d’explotació que també combinava l’activitat a cel obert amb la que es realitzaria en dues petites galeries, on hi podem accedir amb facilitat. Al voltant d’aquestes mines encara abunda la pirolusita, el mineral d’òxid de manganès objecte de les explotacions, de color negre i aspecte metàl·lic.A la primera mina, on l'accés a la galeria es troba molt colgatAccedint a la segona minaA l'interior d'una petita galeriaTornem a la pista, que potser antigament havia estat més ampla, per anar vorejant per sota el vessant oest de la Tosa, a una banda, i sobre el profund barranc del torrent de les Planes, a l’altra,...
