GR 11: Tavascan - Àreu
Dues setmanes després d'haver hagut d'abandonar el GR 11 amb la cua entre les cames, torno a la càrrega per intentar terminar el tram de la província de Lleida i entrar a Andorra en tres dies. És un recorregut bastant discutit, ja que per arribar al Refugi de Vallferrera des de Tavascan no hi ha cap necessitat de passar per Àreu; seria més curt i segurament més bonic seguir l'itinerari de la Porta del Cel per la Collada de la Ribera i el Coll de Sellente, baixant al Pla de Boet pels estanys de Baborte. L'itinerari del GR 11 es divideix en canvi en dues etapes: de Tavascan a Àreu passant per Boldís Sobirà i la Serra de Tudela, amb un bon tram de pista, i des d'Areu al Pla de Boet pujant per la Vallferrera, també per pista a estones, i molt transitada en algunes èpoques de l'any.Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesNo vaig arribar a dormir a Tavascan; em vaig quedar a Llavorsí i al matí següent, taxi fins a l'inici de l'etapa, no hi havia més remei. Una última ullada als monuments ja vistos, l'església i el pont......així com sobre la resta de la població......i començo encarant una forta pujada, el tram més dur del dia: 500 m. de desnivell en aproximadament 1,5 km., envoltat d'una bonica fageda i seguint el traçat de la Porta del CelDe mica en mica vaig deixant Tavascan a sota; al darrera la Vall de Lladorre, que condueix a la presa de Montalto i el Pla de BoaviCap als 1.550 m. d'alçada, es desvia a l'esquerra un corriol per on segueix la Porta del Cel. El GR 11 comença a fer-se més planer......i de seguida es va obrint la Vall de Cardós per sota; el camí tendeix cap a l'esquerra, entrant al barranc de Boldís(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les).Per l'altra vessant va l'etapa anterior que em va deixar els genolls rebentatsMés amunt i encarada al nord, la Vall de Tavascan; crec que el cim que es veu al fons una mica cobert és el MontarenyoDe mica en mica em vaig acostant als nuclis de Boldís Jussà (dreta) i Sobirà (esquerra, gairebé amagat). El GR només passa per sobre del primer, s'hi troba un trencall que hi porta en deu minutsEl camí ja s'ha fet planer, una autèntica delícia: a cada barranc, un torrentI mentre em vaig acostant al fons de la vall, sembla que Boldís Sobirà hagi desaparegut entre els arbresTrigo 2h des de Tavascan, a ritme molt tranquil. Situat a 1.500 m., é el típic nucli pirinenc, agregat de Lladorre, amb cases antigues que segueixen la també típica arquitectura de muntanya del PallarsNo vaig veure cap botiga ni cap servei; només una font i l'església de Sant Fruitós, del s. XVIII, construida sobre una de més antigaMentre descanso uns minuts i faig un mos al costat de la font, veig un grup d'unes deu persones que comencen a caminar; no sé perquè, em fa la pinta del típic grup organitzat turístico-senderístic... Segurament ja ens creuarem més tard. Al cap d'una estona surto de Boldís Sobirà per una pista que es dirigeix cap al fons del barranc......i el travessarà ben bé fins a l'altra bandaEn total seran uns 5,4 kms. una mica avorrits; al menys, en la primera part hi ha bones vistes: la Serra de Tudela amb el Coll de la Pleta dels Ceps, cap a on es dirigirà la pista després de fer uns quants revoltsEls dos nuclis de Boldís ja queden a sota; i el Pic de Serra Plana, a l'altra banda de la Vall de CardósMés tard la pista entra al bosc i ja no hi ha gaire més paisatgeAl cap d'una llarga estona farem un primer revolt a l'esquerra (est); entre dues puntes properes a la pista (Roc Bataller i lo Pui), hi ha un petit coll des del que s'albira el barranc d'Esterri de Cardós i el Pui del Migdia al vessant oposatI la pista continua; de tant en tant veig l'esquena d'algun dels membres de l'altre grup, però no arribem a trobar-nos encaraDesprés d´un altre parell de revolts la pista passa ara sota la modesta Punta de Roquetes (més que res, un bony en la carena) tornant a virar cap a llevant, permetent una bona vista del sector de Sant Maurici i Espot, dues etapes més enrereI...
