GR 11: Àreu - Refugi Baiau
Anterior: Tavascan - ÀreuAl dia següent d'arribar a Àreu, em toca engegar una de les etapes més dures del GR 11: la remuntada de la Vallferrera pràcticament sencera, començant a 1.230 m. i acabant al refugi lliure de Baiau, a més de 2.500 m., i això que em vaig curar en salut i no vaig intentar creuar el Port de Baiau per anar a dormir al refugi andorrà de Comapedrosa, cosa que hauria afegit encara uns 300 m. de desnivell positiu.Una alternativa a l'etapa anterior i la primera part d'aquesta consisteix en seguir des de Tavascan l'itinerari de la travessa "la Porta del Cel", que puja fins als 2.667 m. de la Roca Cigalera per baixar després al Refugi de Vallferrera, evitant així el pas per Àreu. Té doncs més desnivell, però estalvia uns quants kms. Pel traçat oficial, la pujada fins al Pla de Boet es fa llarga, a partir d'aquí ja no tant, perquè el paisatge es torna totalment d'alta muntanya. A més a més, vaig estar molt ben acompanyat pels companys de la Transpirenaica Social i Solidària durant la primera part del dia, ja que després van enfilar la directa cap al Port de Baiau i Comapedrosa i ja els vaig perdre de vistaTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesDesprés d'un merescut descans, els amics tenien pensat de sortir molt d'hora i jo no tenia cap intenció, ja que tenia temps de sobres per arribar a Baiau; però al final, com si ens haguéssim posat d'acord, ens vam posar en marxa a la mateixa horaAixí que fem junts les primeres passes per la pista que remunta la Vallferrera, molt planera en el seu primer tramDe seguida passem per la Força d'Àreu, antic nucli murallat, on vam aparèixer ahir tot baixant de la Serra de TudelaI continuem pista amunt, a l'abric de velles bordes de pastor......mentre la Vallferrera comença a tancar-se pel davant nostreEn tot el trajecte per pista tindrem molt a prop la Noguera de VallferreraUna mirada enrere cap al Pic de la MànigaEls prats van desapareixent i s'acosten les muntanyes, la boira comença a agafar posicions prop dels cimsLa pista creua el riu i passa a l'altra vessant del barranc, que ja no abandonaremEn menys d'una hora des d'Àreu s'arriba a un trencall; la pista segueix barranc amunt, amb bon volum de trànsit segons les èpoques; mentre que el GR 11 es desvia per un marcat corriol que va guanyant alçada, tot i que en algun tram sembla més una torrenteraEn quant comença la pujada més seriosa, els companys agafen embranzida i em vaig quedant enrere. Ens anirem creuant vàries vegades; mentre ells van trobant grups de gent als que expliquen el projecte de la TSS (fins i tot algun campament juvenil) jo vaig pujant al meu ritme i així recupero l'avantatge que m'han anat traient. El GR va pujant enmig de bonic bedolls i algun faig......tot i que van apareixent prats que permeten veure l'altre vessant de la VallferreraEncara més, en aparèixer el pic d'Aresté (esq) i la Pica Roja (centre), em comencen a entrar mals presagis... Afortunadament, per ben poquet no arribarem a tastar la cortina d'aigua que els amagaA l'altra banda del prat tenim la Borda del GavatxóI a partir d'aquí el camí es fa més ampleCreuarem la pista un parell de vegades; en la segona passem pel Pla de la Selva, des d'on surt el camí al Pla d'Aixeus, un dels principals accessos al Monteixo. A l'altra banda, pel Serrat d'Aresté sembla que ja no plou, però tampoc acaba de fer netEl GR 11 deixa novament la pista, tambét per un camí a la dreta, en pujada suau però constant. Vaig creuant diversos rierols, però en aquest en concret, que baixa de la Font Tallada......va ser l'última foto que va treure la meva càmera. Tenia massa calor i va decidir de prendre un bany que no li va sentar gens bé (descansi en pau...), així que a partir d'aquí, totes són fetes amb el mòbil. Quan els companys em van tornar a agafar, gairebé no s'ho podien creurePerò la qüestió era que ens anàvem acostant al Pla de Boet, primera part de la pujada, i de moment ens anava respectant la pluja, malgrat un petit...
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
