Revisitant l'avenc d'Esteles (2)
...segueix de l'apunt d'ahir...L’"avenc d’Esteles" ens interroga.Com diu un dels aforismes d’en Jorge Wagensberg “comprensió és compressió”. De la infinita varietat i complexitat de formes que veiem, seleccionem unes tot simplificant la mirada i d’aquesta compressió de la realitat, aillem uns elements que intentem comprendre.Se'ns diu que les nostres reflexions “in situ” sovint sobre aspectes morfólogics, fora bo reflectir-les per tal que “ajudin” als nostres lectors a “veure” el que nosaltres veiem i permetre’ls que les puguin contrastar i dissentir o fins i tot confirmar-les per tal que tots anem avançant en la comprensió d’aquest fascinant mon subterrani.Amb aquesta nota intentarem una aproximació tot intentant que us resulti interessant.Si heu mirat amb atenció les imatges dels anteriors apunts ja haureu vist el que ara destacarem:La roca mareVeiem que les parets, es a dir, la roca mare, està quartejada, gairebé d’aspecte bretxoide, on podem diferenciar els diversos fragments “trencats” i angulosos, independents de les diaclases rectilinies que solquen la superfície.Consultant el mapa geològic del IGCC a 1:50.000 aquestes calcàries amb intercalacions dolomítiques del cretaci inferior s’atribueixen al Valanginià-Barremià. També veiem que s'emplaça sobre un sector fallat i amb un capbussament al voltant dels 20º.Probablement el moviment relatiu dels compartiments rocosos, el que els geòlegs denominen, salt de falla, genera una potent fricció que tritura les roques donat-lis aquest aspecte.La tarteraAquest singular con d’enderrocs, en clara desproporció amb la magnitud de la cavitat, no sembla possible que resulti de la descomposició de les parets, o de l'evolució del pou d'accés, i per tant ens suggereix que son materials provinents de l'exterior. Aquestes acumulacions, en geomorfologia és distingeixen pel tamany: a) caos de blocs, format per elements rocosos que poden ultrapassar els 2 m de diàmetre i > 25,6 cm; b) tarter (o tartera), s. s., format per cairells de mida còdol de 25,6 a 6,4 cm; poc mòbils, bastant estables en trepitjar-lo; c) pedrusca, formada per cairells de mida palet (< 6,4 cm), poc estables en trepitjar-la. Si venen de l'exterior, es per que la cavitat actua com engolidor del pedruscall, i això pressuposaria un relleu exterior prou diferent de l'actual, on un vessant hi aboqués els materials resultants de la fragmentació rocosa, i probablement un clima també molt més fred que afavoriria aquest procés.ReexcavacióLes parets han estat “polides” arrodonides per fenòmens de dissolució química, i en llocs recobertes d’un concrecionament considerable amb una estructura de múltiples capes.Aquest recobriment estalagmític està reexcavat i tapat de nou per un procés més modern de concrecionament, que una altra vegada està reexcavat. És una seqüència alternant que sembla correspondre amb una variada evolució geomorfològica del territori. ColoracióTrobem força diferència de coloració en parets i concrecions, son la resultant d’origen orgànic o metal·lífer i de diferents processos químics i físics. És probable que les taques blanquinoses és corresponguin amb alteracions microbianes, en paral·lel amb que succeeix amb les restes vegetals, que introduïts en aquesta mateixa cavitat, mostren també unes floridures emblanquinadores. Les concrecions dentadesSens dubte l’avenc d’Esteles és singularitza per la quantitat i extensió d’aquest tipus de concrecionament. Verticals, gairebé horitzontals, sinuoses, isolades o múltiples, etc. se’ns mostren en una profusió extraordinària. No he trobat una explicació racional del seu origen i encara menys del perquè n’hi ha tants en aquest avenc. D’entrada semblen productes de goteig o escorriments cristal·litzats que posteriors processos d’alteració química estan en procés de destruir-les diferencialment, tot ressaltant la seva estructura deposicional...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
