Observacions en un lot de pisòlits de l'avenc Montserrat Ubach
Fa poc temps, he tingut ocasió d'examinar un lot de perles de l'avenc Montserrat Ubach. L'any 2014 es va publicar un conjunt de treballs sobre l'avenc: Tot sobre l'avenc Montserrat Ubach, editat per la Comissió de Protecció de l'avenc Montserrat Ubach i la Federació Catalana d'Espeleologia, titulat: Perles de caverna de l'avenc Montserrat Ubach, en el que es feien diverses observacions d'uns quants lots de perles. Aquest nou material no va entrar en l'anterior estudi, ja que encara ens era desconegut. L'amic Oleguer Escolà és qui disposava d'aquest material i l'ha cedit per poder-ne fer un estudi de les seves característiques.El conjunt estava guardat en una caixa i etiquetat: Avenc Montserrat Ubach, Pou de les Perles, sense cap dada més. El recol·lector va ser l'Oleguer Escolà pels voltants de l'any 1963. El lot consta de quaranta-tres perles, que s'han ordenat en la foto i la taula segons el seu pes. De cada exemplar se n'ha mesurat tres eixos, prenent el "x" com el de major magnitud de cada peça; el "y" perpendicular al "x" i el "z" el de menor longitud. Les pesades poden tenir una tolerància de +/- 0,05 g. Les densitats s'han calculat per la relació entre el pes en sec i el submergit en aigua. Tot seguit es comenten les característiques de les perles més interessants. TexturesQuasi totes les perles presenten la superfície llisa setinada i en algunes, poques, petites zones polides brillants que és degut al contacte amb perles veïnes o el terra. Una singularitat és la nº 11. Presenta dues textures que, en teoria haurien de ser incompatibles, tot i que també n'he pogut veure d'altres cavitats. FormesMoltes perles tenen tendència a ser esfèriques, moltes d'elles semblen unes "boles perfectes, sense faltar-ne unes poques amb formes irregulars.Alguns exemplars presenten una geometria singular, que mereix alguns comentaris. Són el nº 1 i l'11, que per adaptacions sobre el sol durant el seu creixement, l'han anat erosionant i adaptant-se-li en una fórmula d'equilibri, però que no els permet girar lliurement en tots els seus eixos i s'han quedat "presoners" dins del seu assentament. Tot i així, sempre els ha de quedar la possibilitat d'algun moviment motivat per les vibracions de l'aigua, ja que en el cas que no els fos possible moure's, quedarien "encolats", concrecionats amb el seu entorn. Seria la seva mort com a forma dinàmica. Aquesta forma també l'he pogut veure d'exemplars d'altres cavitats.Nº 1, vista lateralNº 1: En planta la seva forma és rodona, però en vista lateral veiem que la seva geometria és en forma de tronc truncat. La base de suport sobre el terra no és plana, sinó que és un casquet esfèric de gran radi i la part superior, també en casquet esfèric però amb radi molt més petit. Els seus graus de llibertat són dos: Rotació, per la seva forma rodona en planta, i d'oscil·lació o balanceig sobre el seu eix vertical, l'únic eix que té una simetria.Nº 1: Suposició de les condicions dinàmiquesNº 1: Cara inferiorNº 11: En planta, forma irregular amb grans lòbuls. La seva base de suport és en forma de "v", amb angle d'uns 120°. La secció té un contorn que recorda un cor, amb l'únic eix de simetria (A) que posseeix la perla. Els dos costats de la base són els de suport sobre el terra, zona que també ha de tenir una certa depressió en forma de "v", adaptant-se, aproximadament, amb la perla. Aquest acoblament en "v" entre perla i terra només dona llibertat per oscil·lar a cada costat de l'eix vertical "A", però suficient per a evitar un concrecionament, que representaria el final de la vida dinàmica del pisòlit. Tota aquesta geometria exigeix unes certes vibracions i turbulències en l'aigua, cosa que contrasta amb la textura de la zona superior de la perla.Nº 1: Detall de la cristallització de la cara inferior (base d'assentament)Nº 11: Cara superiorNº 11: detall de la cristallització microaciculada de la cara superiorNº 11: Cara inferior. Zona d'assentamentLa cara superior presenta una gruixuda capa de textura botrioidal microaciculada....
