Per les terres dels Barons d'Erill, decadència serena, natura eterna...
A primers de Novembre vam fer una estada a la Vall de Boí, un indret màgic per nosaltres, plena de grans muntanyes i natura desbordant, però aquesta vegada volíem descobrir una altra part de la comarca de l'Alta Ribagorça, un indret oblidat per al gran públic, però antigament el més important de tota la zona, on es forjà el poder dels Barons d'Erill durant l'edat mitjana, vam trescar per aquella zona de gran poder en el passat, avui un racó privilegiat de serena calma, on perdre's tot trescant de poble en poble o senzillament, asseure, respirar, gaudir delpaisatge i pensar en la relativitat de les coses... Vam començar el nostre trescar al poble de Malpàs, malgrat que el seu nom no ens oferí cap mala petja de camí cap a Gotarta, aquests dos nuclis els més habitats de la zona (tot en la seva escala...) a Malpàs un cadellet juganer ens va entretenir i de camí se'ns va acoblar un gos vell xaruc i caçador que ens seguí fins que els amos el van recollir.D'allà vam seguir la pista fins a Igüerri, un petit poble (encara més si cap), amb molt d'encant i amb unes vistes que cada vegada s'anaven obrint més, si a Malpàs i Gotarta semblava que els gossos dominaven, a Igüerri ens vam topar amb una família felina ben maca que ens anava observant des dels esbarzers i les antigues portalades..., també l' eixordador bronzit d'un colmenam d'abelles provinent d'una era ens feu sortir de l'encantador carreró una mica inquiets...jeje...Vam continuar agafant un corriol (després de perdren's un xic) que ens portà a una pista que tot just estaven construint, una pista al meu entendre totalment innecessària, ja que només podia tenir un propòsit, que els cotxes poguessin arribar al següent poble del nostre periple, Esperan, aquest ja si que abandonat i colgat pels esbarzers i arbres que s'havien fet amos de l'indret, allà ens vam trobar un parell que semblava que estaven prenent mesures del poble...ai..ai..ai..., especulació immobiliària o bé recuperació del poble per viure-hi d'una manera autosuficient i autogestionada, molt em temo que era la 1ª opció...Això si, com sóc un gamberro vaig muntar la bèstia com un "terraformer" especulador qualsevol...Ens havíem quedat a Esperan, un poble que té un bon nom en les seves condicions actuals, esperant serenament, esperant harmoniosament i esperant eternament...o no, que de nou la "civilització" s'apropa...Pujant per uns camps abandonats em vaig topar amb una antigalla, una antiga moneda, segurament part d'algun jornal del dur treball de les terres, història en petit format...Tot seguit vam tenir algun problema per creuar el riu enclotat i entomar el bon camí, però gràcies a les nostra experiència vam trobar el perdut corriol enlairat que ens havia de menar al següent punt d'interès, ErillCastell, el centre de poder dels Erill, ara convertit en poble enrunat i sense pràcticament restes del castell, però malgrat tot dominant sobre la vall i amb unes vistes fastuoses de l'entorn..., indret màgic sens dubte, un ambient de decadència envoltat de grans muntanyes on el pas del temps es nota clarament en l'obra de l'home, però no en la natura..., un bon indret per relativitzar la humanitat envers aquest món de milions d'anys on vivim...Després de passar una estoneta gaudint de l'indret ens vam encaminar de nou a Malpàs tot saltant una tanca sortejant un ramat d'ovelles i passar per una mina de carbó abandonada (com no...)Una excursió que ens va deixar un agradós gust, tan física com mentalment, uns indrets perduts en els temps, per gaudir-ne amb calma, per assaborir-ne les essències i tornar amb quelcom més...Reportatge fotogràficTrackSaluT i Muntanya!!!
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
