Ascensió al Pedraforca (2506msnm) per la canal del Verdet
Tenia pendent de tornar apujar al Pedraforca amb el Lluc. Un cim que el motivava i cal aprofitar-ho, vam convidar al seu amic David i cap a Saldes hi falta gent.Des d'allí agafem la pista que ens porta al mirador del Gresolet on vam fer un bivac excel·lent. Llàstima que la nit va estar emboirada, però a tren d'alba es va anar aclarint i va quedar un dia espectacular. Els nois es van comportar molt bé. Només voldria comentar que no entenc com tanta gent hi puja sense casc. Amb més raó com més gent hi transita més possibilitats de què t'enviïn un pedrot. Veig que tothom va molt confiat i això passa en molts cims emblemàtics amb risc de caigudes de pedres. Jo estic content perquè ells van flipar a la seva manera. Comentar que la baixada clàssica per la tartera té una suposada variant per evitar malmetre més el pedregar, però cal comentar que també es troba força desdibuixada i no soluciona gairebé res.Ara els veus com surten de les classesespurnejants els ulls amb crits d'eufòria,entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,i t'atures a mirar-te'ls, meravelladament confós,tot pensant què és el que t'atreu, encara,d'aquesta ostentació, boja i procaç, de joventut.Ja ho saps, tu seguiràs el teu camíi ells passaran d'una revolada, sense veure't,ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,per sempre irrecuperables, riallers i exultants,deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja.¿És la luxúria de la ment que amanyagala dels cossos, o saber que encara esperenl'agredolça revelació de l'experiència?¿O és comprendre, justament, que no hi ha resper evitar que també ells caiguin lentament,al vell parany d'anar-se resignant al bo i dolentmentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?De Joventut Procaç de Francesc Parcerises
