Pic de la Canal Roya (2.231 m.)
//-->
Passant sota el Pène de la Glère
Tenim el cim davant nostre
Boires a l'aresta summital
Descens amb el Midi d'Ossau vigilant
Baixant la pala sota el cim amb neu dura
Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.
Tweet
//-->
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Esquí de muntanya
Lloc de sortida: Cabana de l'Araille Portalet d'Aneu, frontera hispano-francesa
Distància: 9.10 quilòmetres
Desnivell positiu: 645 metres
Temps: 3:50 hores
Dificultat: F / S2 / ME
Sensació de dificultat: Fàcil
Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Cabana de l'Araille
00:00
00:00
0,0
Pic de la Canal Roya
02:20
02:20
4,6
Pausa
00:15
02:35
Inici
01:15
03:50
9,1
Crònica
Repetim avui un cim que ja vam pujar l'any passat. És un dels cims més fàcils del sector i que alhora permet una bona baixada. Avui el temps és més variable, amb una línia de boires enganxada al vessant nord. Ens movem doncs al límit de la llum o la foscor. Aparquem passat el Portalet, al vessant francès, punt habitual de sortida de múltiples excursions per la zona. Amb els esquís als peus marxem en direcció oest per la grandiosa coma del Portalet d'Anéou, a redós del gran Midi d'Ossau pel flanc nord.
Amb la Pilar i la Sílvia avancem per terreny suau, al costat d'altres esquiadors i raquetistes que aprofiten aquest entorn incomparable. Passem pel costat de les cabanes dels pastors, i anem entrant a la part més estreta de la coma, entre el punxegut Pène de la Glère pel sud, i el pic de la Gradillère pel nord. Les boires van i vénen, i tan aviat esten engolits pel cantó fosc com tenim davant un bonic panorama de muntanyes ben assolellat. En un d'aquests darrers veiem davant l'ample cim de la Canal Roya, al final del petit circ cap on ens dirigim.
Ens situem a la base de la muntanya, i pugem fins una petita cubeta. Allà tombem cap a la dreta (nord) per anar a buscar l'aresta amb menys pendent que ens permetrà accedir al cim amb els esquís als peus. Un cop a l'aresta doncs, girem cap al sud i l'anem resseguint, amb pendent moderat i sense més dificultats que una neu endurida pel vent, el regel nocturn i la boira que n'impedeix la transformació. Al cap de pocs minuts coronem el cim, just al moment adequat, ja que la boira escampa i gaudim d'una excel·lent panoràmica. Cap a l'oest el sector de Candanchú destaca amb l'estètic pic d'Aspe. I cap al nord, tot i veure'l i repetir-ho cada dia, no deixem de meravellar-nos amb el Midi d'Ossau.
Després d'una breu pausa iniciem el descens, el qual serà més complicat o si més no més incòmode del que comptàvem. La boira que tot just s'ha esvaït ha impedit que la neu transformés. El regel nocturn d'aquests dies és considerable, per això no sortíem gaire d'hora, buscant el punt òptim de transformació de la neu. Avui però els càlculs han fallat, i tot i ser pràcticament migdia la neu encara no ha transformat, i baixem amb penes i treballs per un pendent considerable amb neu força dura i encrostada. D'haver-no sabut, hauria estat més fàcil baixar per l'aresta nord, per on hem pujat, però la baixada directa de la pala summital és atractiva. El primer tram de la pala sota el cim és el més dret, i el pendent es va suavitzant a mesura que ens acostem al fons del circ.
Superada la pala sota el cim ja només hem d'anar baixant per l'ampla coma, sempre amb pendents suaus. La neu ja va transformant en la zona...
