Congost del riu Glorieta (888 m.)
Dissabte 25 d’abril de 2015Hora de sortida: Set del matí.Ubicació: Comarca de l’Alt Camp.Temps aproximat: 5 h. 30 m. (14 km.)Desnivell: 670 m.Dificultat: Mitjana.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista AP-7. Passat Vilafranca del Penedès, agafarem l’autopista AP-2 en direcció a Lleida (ens pararem a fer el tallat a la primera àrea de servei que hi ha després del desviament). Seguirem per l’autopista fins a la sortida 11 i anirem en direcció a Vila-rodona / Valls. Anirem fins a Valls per la C-51 i d’aquí fins a Alcover per la C-37.Un cop a Alcover, anirem fins a l’àrea recreativa del Mas de Forès (propera a l’ermita del Remei), a 3 km. d’Alcover que té una zona de pic-nic i aparcament de pagament.Itinerari: La proposta consisteix a anar des d’on deixem els cotxes, al Mas de Forès, fins a Mont-ral pel camí vell, que ha estat arranjat i senyalitzat com a camí natural aprofitant els antics senders que unien molins, sèquies, fonts i captacions d’aigua.Al Mas de Forès podrem veure els molins de Tarrés i, molt més ben conservat, l’aqüeducte que conduïa l’aigua fins als molins des de un canal que corre a peu del camí.A partir d’aquí la ruta s’enfila per dins del bosc per un caminet que s’estreny ràpidament.La pujada és progressiva i cal agafar-la amb calma doncs es pot fer una mica llarga.Als 3 kms., ja caminant sota els bells cingles del Xarrumba, descobríem les ruïnes dels molins de Glorieta, avui mig engolides per la vegetació, i poc més enllà les d’una central hidroelèctrica, construïda el 1903 i avui també completament abandonada, que va proveir d’energia – tenia una potència de 4 kw. – a les poblacions d’Alcover i la Selva del Camp a principis del segle XX.Des de la central neix un corriol que ens condueix fins a un dels punts més atractius de l’excursió: l’espectacular gorg del Niu de l’Àliga. Per arribar-hi, haurem d’abandonar el camí natural pel qual estarem caminant i seguir els senyals indicadors. Primer ens caldrà creuar el reu a través d’una densa vegetació de ribera, i després remuntar el seu curs durant uns 100 metres. Al final del sender hi ha el gorg, alimentat per un prim però constant torrent que no deixa que s’assequi ni tan sols en les èpoques més seques, i una cascada completament coberta de molsa. Al seu voltant, la calç arrossegada per l’aigua ha creat formes curioses a les roques. De fet, el nom del gorg sembla que procedeix d’una de les que hi ha al seu damunt, que recorda el pic corbat d’una àliga.Tornarem de nou a la central, l’ascensió prossegueix per un camí cada vegada més estret i tortuós on trobem esglaons de roca irregulars i pendents forts.Una mica més amunt, toparem amb les restes d’una bassa que abastia la central elèctrica, i poc més enllà arribarem als senyals que ens permetran arribar a les fonts del Glorieta, un altre punt imprescindible de la ruta.L’excursió torna al camí principal, amb un darrer esforç pendent amunt. Tant aviat abandonarem el congost, que a la part alta és més estret que mai i ens regala una panoràmica esplèndida de la vall del Glorieta.El sender per part del seu atractiu natural. Fins a Mont-ral (km. 5,7), el camí és més ample i pedregós, ens reserva una dura pujada final.Una vegada al poble, hi ha diversos restaurants, on vindrem a dinar.Caldrà retornar pel mateix camí que hem fet, ara tot de baixada, per anar a recollir els cotxes i tornar a Mont-ral per dinar. La sortida ofereix la possibilitat si algú va molt cansat, de quedar-se fent el vermut a Mont-ral mentre la resta van a buscar els cotxes, desfent el camí....Observacions: Vistes des de l’aire, les muntanyes de Prades formen un conjunt sòlid i compacte de color verd envoltat d’infinites planes de conreu. A l’interior d’aquest oasi abrupte i muntanyós, la natura amaga un munt de colpidors tresors només accessibles si es camina pels senders que escodrinyen el massís.L’excursió que us proposo ens descobreix els secrets del riu Glorieta, on...
