Germans de sang, 135m 6b i A2 (Busa sud)
***Enfilem a repetir aquesta bona via d'agermanament amb el que representa escalar a Busa, en tots els sentits. Escalada de cap a peus, que es serveix del que la roca dóna de si, aprofitant cada forat, relleix i mitja lluna, per no foradar on els flotants fan la seva. Itinerari imaginatiu amb una entrada dura, després curiosament encofrada que amaga un final de llarg menys difícil del que aparenta, per atènyer un diedre vertical aquest si ben dur i obert amb estil implacable, i acabar amb una sortida al buit a vol d'ocell del tot espectacular. El segon llarg i sobretot l'entrada a aquest és el més selectiu i prou obligat. De la topo només afegir que repetir un C3 pot ser útil, i que ull amb el xapatge del primer bolt d'aquest segon llarg. Per la resta, a gaudir! escalar centrat i fruint. La roca entre sanejada i el que dóna de si, en general ben bona. Si la por a la manca de lluentó de les xapes és el que ens limita serà que no tenim el grau i ja està. Hi ha espai per tots sense abusar dels forats per apropar les dificultats a allò a què podem arribar. Bona de les vies de Busa d'escalada sincera i vertical, sentint el buit sota els peus a cada pas i el repte de seguir endavant front l'incert, trobant la certesa en cada moviment, que hi és, que hi són, que som, que és el que representa escalar. La resta, bolts afegits al ritme de preteses aventures fetes a mida, .. el temps dirà. Quan ja no quedi ni roca, ni sensacions, on escalar. EscaladamoltbenfetaidesfetambelJordilaTxell,i lacompanyiad'apropde'nRicardienLleir, somnis fets realitats,.. allò de sortir a peu i tornar escalant a casa, no és pot fer a tot arreu
