La gran enganyifa, 120m 6c o 6a/bA2 (Busa sud)
**Escalem aquesta contundent via amb el segell verneda climb, d'on se surt dient una vegada més menys mal que aquesta paret no té més metres.. buzza! El primer llarg ja era obert de feia temps i està força equipat.. la roca és d'aquella manera però xino xano es va passant bé. El grau suau hi ajuda. El segon llarg és del tot selectiu i destaca el primer xapatge per difícil, obligat i amb mala caiguda, alguna ramada pel mig que la fissura no dóna per protegir-se tota l'estona i el tram final d'arribada a la R amb la roca discreta. Llarg que deu obligar 6a/bA2 si és vol passar amb artificial.. El tercer és un bon llarg directa i rústic del lloc, amb passatges austers però també de molt macos com la travessa del sostre.. es deixa protegir molt bé en general i el trobar-lo net d'equipament les sensacions són ben plenes. La roca sense ser la bona del lloc tampoc és dolenta, millorarà amb les repeticions. Potser aquesta era la segona repetició de la via (?).Sobre el material, el primer llarg que passarem amb un joc fins al C3. Portàvem tascons i els hem posat i tricams i no els hem posat. Sobre l'accés, la via es troba al sector dreta, la fissura de l'L2 és molt evident, pocs metres a la dreta de la via del Pardal (prendre la fresa que surt del final de la pista a esquerres anterior a la casa en construcció, 20'). El descens el fem per la dreta per les escales d'Orriols (postes i fites, camí fresat) fins a la pista de tornada. Línia dura! d'un parell aquest dia molt ben acompanyats que fan i desfan pel lloc i van ben forts... xapó als oberturistes i com s'hi va passar donant-ho tot per aquesta fissura popeye que és tota una escalada amb majúscules pels qui van forts.MoltbonaiduraescaladamoltbenfetaidesfetamblaTxellienJordi... fins entrada la nit que queda aquests dies vestida amb la llum de la lluna, la que desperta.
