Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables
Via: Paul-GustauZona: Montserrat – DiablesDificultat: V+/Ae o 6c (MD)Dificultat obligada: V+/AeGrau d’exposició: BaixGrau de compromís: BaixLlargària: 40+25+30+25=120 metres (+90m. de cresta)Aperturistes: Paul Callejas i Gustau Llobet (novembre 1973)Equipament: Via equipada amb parabolts, cap de burí i algun espitMaterial: 17 cintes exprés, 10 plaquetes recuperables i un Camalot C#1 pel primer llargOrientació: Nord-estCordada: Karma DonaAlpina, Deville Monia i Xarli Natura100Data:23.05.2015enllaç a les fotos de facebookAproximacióDes del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà esquerra per la canal dels Avellaners. Anem remuntant fins que, amb una mica d’intuïció, comencem a flanquejar cap a l’esquerra per anar a trobar la base de l’esperó nord del Ganivet. Un cop a la base seguim cap a l’esquerra i ràpidament trobem el peu de via (doble burí).Veure l’aproximació amb Google-Maps1 Llarg V+ 40m.Amb la Carme ens juguem qui comença i em toca a mi, ole, ole, decidim deixar a la Monia tota la via entre mig nostre perquè se senti més protegida i escali més tranquil·la; Jo em miro la col·locació per situar-me a la placa i ja veig que suare de valent, perquè ja et posa a to i ja veus que anirà de finura, per no petar-me i com no li trobo, ja poso l’estrep i tiro amunt i amb els metres la roca i la confiança millora encara que m’obliga a negociar els millors passos, fins trobar una llastra a la meva dreta descomposta, fet pel que aprofito per posar un camelot del 1 a la fissura per treurem la por i entrar a la reunió fent un curt flanqueig a la dreta tot descompost, per cert la reunió molt còmode.Munto i m’acomodo per recuperar les companyes perquè vagin agafant al to a la roca i la continuitat.2 Llarg V 25m.Ara li toca el torn a la Carme per gaudir d’aquest llarg, encara que la visió i la distancia d’uns 8 metres de la primera assegurança ja fan una mica de IuIu, un cop xapat el primer bolt ja veus que la presa es més gran i la roca més bona, encara que te una patina que no t’acaba de donar confiança, deu ser cosa de la cara nord.Aquesta reunió continua sent bastant còmode, aquí estem a l’ombre i ventilats, fet que ens ajuda a decidir tapar-nos tots.3 Llarg V/Ae o 6b+ 30m.Ara agafo el relleu en aquesta tirada que ja s’endevina prou atlètica i entretinguda i sense pensar-m’ho gaire començo a tirar amunt amb l’estrep a punt per quan toqui.Arribo a sota el sostre i m’estudio el pas que és força atlètic però molt ben protegit, fet que et permet fer-lo sense por, el supero i vaig seguint el ritme d’uns dos reblons per un parabolt en la línia i vaig fent passos a últims d’estrep i alguns passos algú més que últims i molt d’equilibri, posant la plaqueta recuperable, cosa que jo encara no havia practicat mai i menys sobre reblons rovellats, ara sortim en lliure uns pocs metres fàcils fins muntar la reunió, que suposo que al fer-la nova al costat de la bella i quedar desplaçada a quedat força incomode.Aquesta tirada la he gaudit de valent amb moltes sensacions noves i molt treballosa però a valgut molt la pena fer-la.També val la pena recordar tots els gemecs i sons que anava fent la Monia mentre anava pujant fent cabrioles i esforços pels estreps, semblava que ella sola era tota una festa.4 Llarg V+/Ae/A0 o 6c 25m.Ara tornem a rellevar-nos i segueix la Carme fent uns passos de flanqueig a l’esquerra fins la vertical de la cremallera d’expansions , aquesta tirada encara que potser en lliure te més grau les assegurances es troben més a prop fet que em permet fer-la de segon de xapa a xapa i lliure, però al mig la Carme supera molt be el pas clau de la tirada, una sortida d’un llavi en lliure de V+ força atlètica, per seguir uns metres més en Ae o A0 o ja en lliure, al gust per desseguida perdre empenta i donar pas a la reunió cimera ja en terreny descompost, però a peu pla i molt còmode.Des d’aquí tenint els...
