Trio, póquer o repóquer?
A la vida s'ha de tenir objectius i en escalada aquets objectius són del tot necessàris per mantenir la motivació i les ganes de seguir endevant. Fa uns anyets vaig complir-ne un dels que tinc i amb el canvi de vida que he tingut aquest any pensava que hauria de deixar la resta al tinter.Però els trens passen i quan ho fan s'ha de fer tot el possible per agafar-los. Així que fa uns dies he tingut l'oportunitat de complir un dels objectius més bonics que tenia a la cartera: fer totes les Rabadá's. Per alguns un trio, per altres un póquer i pels més ambiciosos un repóquer.Rabadá Navarro de l'Esperó del Gallinero a Ordesa feta el 18 de Juny de 2005.Rabadà Navarro del Fire de Riglos feta el 14 d'Abril de 2006.Esperó Nord del Puro de Riglos feta el 12 d'Agost del 2007.La Brujas al Tozal de Mallo d'Ordesa feta el 27 de Juny de 2013.i de fa poc la Rabadà Navarro de la cara Oest del Naranjo de Bulnes.Potser no sembla gran cosa però jo estic plenament orgullós de la meva petita gesta i em trec el barret davant el tremp que van demostrar aquest parell de manyos (i amics en algunes vies). Chapeau!!!!!Vist amb la perspectiva del temps que pot desdibuixar-ho bastant, personalment crec que la més difícil de totes és la de l'Esperó del Gallinero: possiblement la que s'ha mantingut més intacta de totes encara que estigui bastant clavada. I la més fàcil, l'Esperó Nord del Puro de Riglos: per una persona com jo acostumat a l'escalada canaldera, em va semblar una bonica passejada a l'ombra.Apa! Fins aviat i ara toca anar pel següent... que ves a saber quin serà.
