GR 11: Albanyà - Massanet de Cabrenys
Anterior: Ref. Bassegoda - Albanyà(També: Boadella - Albanyà)La llarga travessa va arribant al seu fi: el GR 11 entra ara a l'Alt Empordà, última comarca que travessa, i segurament la única part del recorregut on la neu es fa difícil de veure fins i tot a l'hivern: el climai la vegetació ja són plenament mediterranis, el mar ja es veu a cada moment, cada cop més proper, els relleus són cada vegada més suaus (tot i que Déu n'hi do)... I la tramuntana acostuma a fer acte de presència: tot i que tenia la idea d'arribar a Llançà en tres dies, vaig haver de canviar de plans per culpa del pitjor temporal dels últims anys a Catalunya, no tant en aquesta jornada sino en la següent. L'etapa pot allargar-se des del refugi Bassegoda o bé fins a la Vajol; de fet, era la intenció que tenia en un principi però essent a primers de desembre, el dia se'm va fer un pel curt.Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesHavent passat la nit a Can Carreres, únic lloc que vaig trobar per dormir a prop d'Albanyà, començo a caminar al costat de l'església de la Mare de Déu del Palau, fent un tram extra de poc més d'1 km. per la carretera. De seguida es veu el poble al final d'aquesta......i tot just abans d'entrar-hi (235 m.) em desvio per una pista a la dreta que pujar a tocar d'un torrent, envoltada de pinsEn arribar a un prat, el GR es desvia a l'esquerra per un corriol; la Vall de la Muga ja va quedant a sotaTorno a sortir a la pista i segueixo pujant, encara amb la Muga al darrere. Al fons destaca la punxa de la Penya, sobre Sant LlorençArribo a un primer coll, dalt de la Serra de Ferrerós; en la cruilla de pistes continuo a la dreta (nord-est). A ponent, el Bassegoda (esq.) i el Puig Escaleró dominen la zonaDesprés, la pista es fa carenera i més planera, amb bones vistes tant de l'Alta Garrotxa...(cliqueu a sobre les panos per a ampliar-les)...com de l'Alt Empordà, amb les serres que envolten el pantà de Boadella en primer terme, el massís de les Salines a l'esquerra i les Alberes cobertes per uns núvols que delaten una entrada de tramuntana que ja començo a notar, ni que sigui tímidamentA la dreta de tot, el massís del Cap de Creus, al darrere del qual s'acaba aquest llarg viatgePassat el Collet de Palomeres (550 m.) la pista torna a remuntar per voltar el Puig de Sant Feliu per la seva dretaUna mirada enrere cap a la Serra de Ferrerós, que acabo de remuntar; al darrere les serres de les Corones i de LliuronaA llevant, el Barranc del Bac del Brou baixa cap al Rimal, que s'uneix a la Muga al Pantà de boadella, ocult entre les muntanyesNo tindré núvols, com a l'Albera, però el vent comença a notar-se... i això només és el principiPerò de moment, com que vaig gairebé tota l'estona pel bosc no es nota gaire; només aquest petit tram carener, fins arribar a l'església de Sant Feliu de Carbonils (639 m. - 6,1 km. - 1h50')Documentada al s. XI-XII, tot i que hi ha restes d'un temple anterior prerromànic, del qual només en resta la capçaleraAquí faig una primera aturada per a recarregar les piles; en quant segueixo per la mateixa pista, em trobo primer el Coll de Can Roquil als deu minuts, i en vint minuts més, el Coll de la TrillaAgafa el nom del mas en runes situat per sobreA partir d'aquí s'acaba la pista, segueixo per un corriol que s'endinsa al boscEn un altre collet en 20 minuts més, ja es veu el pantà de Boadella al fons de la vall, sota la Muntanya de Santa Magdalena a la seva dreta i el massís del Cap de Creus al fonsAl darrere, les modestes serres que vinc travessant.... Això ja no sembla el PirineuI per la vegetació que em vaig trobant, també diria que he canviat de muntanyes: ara l'alzinar es fa l'amo del boscFins i tot amb algun exemplar gairebé de museuEn fi, després de gairebé una hora de corriol, trobo un altre mas enrunat, el RimalóD'aquí surto a una pista que segueixo uns metres a l'esquerra, a la dreta porta a l'ermita de Sant Miquel de Fontfreda. En uns metres em torno a desviar per un altre camí...
