GR 11: Maçanet de Cabrenys - la Jonquera
Anterior: Albanyà - MaçanetEl Pirineu es va acabant, però abans d'enfonsar-se al mar encara ofereix recorreguts de gran bellesa. La proximitat a la Mediterrània es va notant en els relleus més suaus, la vegetació, el clima... i especialment en el vent, que em va fer retirar abans del que tenia pensat. Aquesta etapa no té cap dificultat, i encara es pot escurçar una mica (de fet, qui la va dissenyar devia tenir ganes de fer-nos caminar... fa més voltes que el vint-i-nou).Però la jornada més plàcida es pot convertir en un infern si la tramuntana mostra només una mica del seu potencial. Vaig fer bé de tornar cap a casa sense intentar travessar l'Albera, ja que al dia següent bona part del territori català patiria el pitjor temporal de vent dels últims anys, amb milers d'arbres arrencats de socarrel, no tant a l'Empordà sino especialment al Vallès.Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesSavent que tinc tot el dia pel davant, m'aixeco a l'hora que vull i són gairebé les onze quan emprenc la marxa per la carretera de Darnius. Em quedo amb el dubte de si vaig tirar la foto torçada o si la tramuntana ha inclinat els plàtansLes vistes al massís de les Salines seran una constant durant la primera part de l'etapa, al menys fins la VajolEn sortir del poble, la carretera se'n va cap a la dreta -tot i que no quedarà gaire lluny- i el GR es fica en una preciosa sureda. I si abans remarcava els canvis de païsatge, aquí hi ha la millor provaPujant durant poca estona es creua primer un petit torrent...i tot seguit enmig d'un revolt apareix la Font del Carme, ben modestaVaig sentint molt a prop els pocs cotxes de la carretera; em trobo amb una pista asfaltada que puja directament a la Vajol, però el GR encara baixa cap al fons del barranc envoltat de sureresFinalment apareixo a la carretera, el temps just per creuar el barranc de Can SunyerA l'altre vessant trobo una pista que remunta a l'esquerra, encarant novament cap a les Salines...... i que aviat deixo per un corriol que després canvia de direcció a la dreta i va deixant a sota el barrancEntremig de la sureda, el camí puja a guanyar una petita carenaAbans de canviar de vessant, una finestra cap a Maçanet i la Serra de Bac Grillera al darrereI ja a l'altre costat, el Puig de Can Llosa (esq) i la Creu de Montdavà al centre, sota el qual vaig passar la jornada anteriorEl corriol surt a un camí més ample i d'aquí a un coll situat entre el Puig de la Creu, que em queda al davant, i el Puig de Milà, que acabo de voltar. Aquí segueixo una pista a l'esquerra, pràcticament plana, que em condueix al que pensava que era una masia abandonada, però que resulta tenir molta història entre les seves parets: la Mina Canta o Mina de Negrín; i no només per ser l'última mina de talc a CatalunyaAl 1937, en plena Guerra Civil, la mina va ser confiscada pel govern de la República a la família Canta, de la Vajol. El president republicà Negrín va situar-hi bona part del material incautat per les Juntes Nacionals de Patrimoni Artístic i dels lingots d'or i argent del Banc d'Espanya. L'edifici es va construir a finals de 1937, i la seva gestió va ser encarregada al ministre d'economia Méndez Aspe. En acabar la guerra tot aquest material, valorat en uns 500 milions de dòlars de l'època, es va embarcar cap a Mèxic en el vaixell "Vita"Però per aquestes muntanyes també milers de persones van fugir de la barbàrie buscant l'exili a la veïna França; i en arribar aquí ja tenien molt a prop la frontera i la llibertat, talment darrere del Puig del Faig, a escassos centenars de metresEn cinc minuts més el barranc s'eixampla formant una bonica vall; el GR surt novament a la pista asfaltada de Maçanet a la Vajol. Al fons, el mas de Can Barris, on al 1939 el govern republicà va tenir l'última seu a territori espanyol; el 5 de febrer els màxims representants de la República van creuar la frontera arribant a les Illes, a territori francèsDeixant de banda aquestes peces de la història continuo per la...
