GR 11: La Jonquera - els Vilars - (Espolla)
Anterior:Maçanet de Cabrenys - la JonqueraEl GR 11 comença a la Jonquera la travessa del massís de l'Albera, últim obstacle abans de tornar a tocar el mar. Les vistes a la Mediterrània seran una constant durant l'etapa, però destacarà sobretot una àmplia panoràmica sobre la plana empordanesa, i per extensió, sobre bona part de la província de Girona, donat que ja no hi han altres serres o massissos "satèl·lits" propers a la carena pirinenca. Això sí, entre les previsions meteorològiques que sempre s'han de consultar, caldria assegurar-se que la tramuntana s'ha agafat festa, perquè són precisament aquestes valls on acostuma a bufar amb més ràbia.També hi ha el problema de la logística; llevat del refugi lliure de Requesens, no hi ha allotjament prop del traçat del GR (només una casa de turisme rural als Vilars fora del meu pressupost), així que vaig haver d'allargar l'etapa uns 2,3 km. fins Espolla, arribant ja totalment de nit, i havent de desfer el mateix camí al dia següent. Al menys, per arribar a la Jonquera hi ha autobusos des de Figueres, així que aquesta vegada no vaig haver de fer combinacions estrambòtiques; també es pot trobar combinació de Figueres a Espolla.Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesA banda del tràfec de l'autopista, de la carretera nacional, dels centres comercials i de negocis d'altre mena que atreuen molts viatgers, la Jonquera té un bonic centre històric, del que destaca la també bonica església de Santa Maria, originària del s. XIVNo se ben bé per on surt el GR, així que agafo el primer carrer que puja i en direcció sud.est, arribo a les últimes cases on veig ara sí les marques blanques i vermelles (135 m.). Començo a pujar per pista passant un parell de masos i envoltat d'oliveres, deixant enrere la Jonquera, l'autopista i la via de l'AVEAviat trobo un corriol a l'esquerra que puja evitant les llaçades de la pista; a partir d'ara les alzines m'acompanyaran durant bona part de la jornadaAquí es comencen a veure els efectes de l'incendi de 2012; i sort de l'alzinar, que si no haurien estat pitjors. La pista va pujant de mica en mica cap a la Serra de FalguersSembla que les flames no van arribar a l'altra banda del barranc de Santa Llúcia......que agafa el nom del primer punt de referència del dia. Es deixa la pista i es puja per un sender......que passa primer per la Font de Santa Llúcia......o millor dit les fonts, ja que l'anterior és la nova i aquesta la vellaA tocar es troba l'antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, un bon exemplar de romànic del s. XI-XIII. La hostatgeria o casa de l'ermità es va afegir cap al s. XVII-XVIII, quan va esdevenir l'ermita de Santa Llúcia (435 m. - 1h)Actualment s'hi celebra un aplec popular el dia de la patrona; a més a més hi ha una àrea recreativa, tot plegat fa que sigui un indret molt visitat des dels pobles veïns(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)Menció a part mereixen les vistes: la vall del Llobregat d'Empordà a la dreta, amb la Jonquera com a centre neuràlgic; al darrere la serra del Mont i altres muntanyes del Prepirineu. A l'esquerra, la plana de l'Empordà i el massís del Montgrí, que es veuran des de molts altres punts durant la jornadaDesprés d'una ràpida visita torno al camí, que gira ara cap a l'esquerra (nord-oest) per encaramar-se a la Serra de Falguers; mentre va guanyant alçada s'amplien les vistes cap al Bassegoda cap al centre i les Salines a la dretaI també conforme vaig pujant em va caient l'ànima als peus... Aquí no hi havia alzinar i el matoll va quedar arrasat per les flamesMés amunt comença a aparèixer en la llunyania el primer -o últim- dels "grans" del Pirineu, el Canigó; a l'altra banda de la vall del Llobregat (de l'autopista AP7 i de l'AVE, per entendre'ns) s'alça el massís de les Salines, per allà baixa el GR en l'etapa anteriorMés amunt es va acabant la poca vegetació que hi havia... Si no recordo malament, aquí també va afectar el foc de l'any 1986, que va arrasar...
