En homenatge a Quico Dalmases
Un poeta entre las nubes (Autoedició, 2014) és el títol del llibre que el muntanyenc basc Agustín Castiella dedica a l'alpinista català Quico Dalmases i Cunill, desaparegut el 10 d'octubre de 1989 al Dhaulagiri.Castiella ordena cronològicament diferents escrits que relliguen la trajectòria alpinística de Quico Dalmases, l'alpinista que va triar la deserció com a camí cap a la seva llibertat. Alguns episodis són explicats per Agustín Castiella a partir d'articles publicats en revistes de muntanya o de cartes dels companys d'en Quico. En la majoria dels casos, però, es tracta dels testimonis directes d'alpinistes i amics que van conèixer Dalmases i amb qui van compartir escalades, expedicions i moments a la muntanya. Noms com el de Joan Cassola, Jordi Canyameres, amb qui realitzà la darrera expedició, o Miquel Llonch, es barregen amb el pesar del pare d'en Quico, Joan Dalmases, entre molts d'altres.Són escrits i dedicatòries molt sentides que testimonien un profund respecte a la persona i a les seves conviccions, i que fan perdurar el record per la pèrdua del fill, de l'amic, del company.Agustín Castiella també dedica un apartat del llibre a les ascensions realitzades per en Quico Dalmases entre 1978 i 1989, any de la fatídica ascensió al Dhaulagiri. Es tracta d'un recull molt complet que dibuixa una destacada trajectòria alpinística conreada als Alps, Andes i Himàlaia, entre altres muntanyes d'arreu. Després d'endreçar tots els escrits i dedicatòries, la informació sobre les ascensions i un parell de poemes que el mateix Dalmases va escriure, Agustín Castiella fa un al·legat titulat "El arte del alpinismo", on defensa les actituds serenes, humils i honestes que l'alpinista hauria de mantenir per acostar-se i dialogar amb la muntanya.El llibre traspua passió i admiració per un personatge singular, un gran i humil alpinista que en la muntanya i en la vida va triar el seu propi camí. Confesso que aquest alpinista terrassenc, potser un dels màxims exponents de l'alpinisme català de la seva generació, també em genera admiració malgrat encara sigui un alpinista poc conegut. Per aquest motiu vull aplaudir aquest tribut d'homenatge realitzat en forma de llibre per Agustin Castiella, malgrat el fet de ser una edició no venal farà que no arribi a molta gent. Ja fa un temps vaig esmentar breument en un apunt d'aquest blog la figura de Quico Dalmases en referència a com m'havia commogut un capítol del llibre d'Edu Sallent Cels de safir (Cossetània, 2008) dedicat a l'expedició del Dhaulagiri de 1989. Aprofito ara també per recordar dos articles publicats fa cosa d'un any a la revista El Muntanyenc, amb motiu dels vint-i-cinc anys d'aquella expedició al Dhaulagiri:"Quico Dalmases. A la recerca d'un camí interior", per Josep Fatjó"La pèrdua d'un amic, vint-i-cinc anys després", per Jordi Canyameres
