Pasqua de 2023: un homenatge als Sis de Gredos
"Allò que estimem ens fa ser com som, ens fa sentir i ens fa ser lliures"Com hauríem imaginat nosaltres, a finals de l'any 2021, quan vam començar a indagar la història del muntanyisme a La Safor, que un assolellat dissabte de Pasqua estaríem assistint a l'homenatge a sis joves excursionistes gandians que perderen la vida a la Serra de Gredos, una llunyana i freda Pasqua de 1979.En la foscor de la nit, en la flor de la vida, Juanjo i Ximo, Carlos, Ignacio, Maite i Pep, trobaren la pau callada sota el mantell blanquíssim d'una allau, mentre dormien en les seues tendes, muntades sota un cel estrellat, allà dalt del Nogal del Barranco, a tocar del refugi Victory, i sota l'ombra serena i indiferent del Torreón de Galayos.Això va passar la nit de divendres a dissabte sant de 1979, un 14 d'abril, poquíssims dies després de les primeres eleccions municipals democràtiques, aquells comicis en els quals Juan Román -oncle d'un dels Sis de Gredos- havia sigut nomenat alcalde de Gandia. A l'endemà, dissabte sant, hi hagué més allaus. La mala sort va voler que la segona allau s'emportara per davant un joveníssim excursionista i escalador madrileny, Esteban, salvant la vida els altres tres membres del seu grup. Va ser amb aquesta segona tragèdia com es va activar el protocol de rescat: ningú no sospitava encara res de la mort dels sis gandians. Les operacions de rescat, en les quals, més enllà de les tasques oficials dels recentment constituïts grups de rescat de la Guàrdia Civil i la Creu Roja, s'hi bolcaren centenars de persones voluntàries, es van prolongar un bon grapat de dies, dies ben llargs i angoixosos. Poc temps després, en commemoració d'aquell fatídic esdeveniment, amics, familiars i entitats excursionistes de La Safor van col·locar, allà dalt on l'allau va sepultar els joves gandians, una senzilla placa amb els seus noms, per mantindre-hi viu el seu record. No sabem ben bé el motiu, però aquella placa, cap als volts de l'any dos-mil, ja havia desaparegut del seu emplaçament. El camí que puja cap al refugi VictoryCap a finals de 2021, nosaltres, els autors d'A un tir pedra, sense imaginar que se'ns concediria la Beca Josep Camarena d’Investigació en Humanitats i Ciències Socials del CEIC Alfons el Vell, de l'edició 2022, per a l'estudi dels orígens, evolució i consolidació de muntanyisme i l'escalada a La Safor -una història més rica i diversa del que hom puga pensar-, ja estàvem immersos en algunes parts d'aquest estudi. I, tot just abans d'acceptar l'encàrrec que ens bolcaria en la redacció del nou llibre A un tir de pedra. Les més belles sendes de La Safor, en la primavera de 2022, havíem conegut aquest tràgic episodi ocorregut molts anys abans. Vam entrevistar familiars i amics d'aquelles persones i, com més hi aprofundíem, més fortament sentíem la necessitat de tornar a col·locar una placa en aquell poble, per retre homenatge a aquells sis joves, i per mantindre viva la flama de la seua memòria.Va ser d'aquesta manera com Vicent Cervera va prendre la iniciativa i començà a contactar amb familiars, amics, grups de muntanya i institucions, a tots els quals contagià el seu entusiasme pel projecte, i sense els quals hauria estat impossible la realització, en la Pasqua de 2023, d'aquest xicotet i senzill homenatge als Sis de Gredos.La nova placa, a l'Explanada de la Dehesa,que ha estat sufragada pelCentre Excursionista de Gandiai el Club Alpí de Gandia.Dissabte 8 d'abril de 2023, a l'acollidor poble de Guisando (Àvila) ens hi vam reunir organitzadors, familiars, amics, grups excursionistes i representants de l'Ajuntament de Guisando, per col·locar una placa a l'Explanada de la Dehesa, un bell i tranquil racó a l'entrada de la població.Un dolçainer i una tabaletera, llogats per l'Ajuntament de Gandia per donar major solemnitat a l'homenatge, obriren l'acte amb El cant dels ocells. A continuació, Vicent Cervera, del col·lectiu A un tir de pedra, digué unes paraules per justificar la necessitat d'aquest...
