Les Escletxes de Freixeneda
11.10.15 Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt d’esquerdes que s’obren al nord de la serra del mateix nom, al municipi de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa. Reben també el nom de Cavorques de Freixeneda (una cavorca és un sinónim de cova), Escletxes de l’Euga (per haver-s’hi estimbat al seu interior un d’aquests animals) i Les Clapisses (una clapissa és una acumulació rocallosa de blocs). Les espectaculars formacions rocoses d’aquest indret bé mereixen una visita mitjançant una curta excursió, en gran part circular, ideal per fer-la a la tardor. L’aproximació en cotxe la farem, però, des d’Osona, per les subcomarques del Bisaura i el Vidranès.Des de Sant Quirze de Besora agafem la carretera BV-5227 en direcció a Santa Maria de Besora i Vidrà (12 Km); d’aquesta població seguim per una carretera més estreta fins al petit nucli de Ciuret o Siuret (5,5 Km) i continuem 1 Km en direcció a Collfred fins que, en un pronunciat revolt a l’esquerra, surt una pista (pal indicador a Platraver i al Puigsacalm) que en poc més d’1 Km ateny el coll de Ciuret. Aquest petit tram de pista es pot fer millor amb un vehicle alt o un tot-terreny; com que no és el nostre cas, cal seguir amunt per la carretera per anar trobant algun eixamplament a la dreta on poder deixar el cotxe.Vistes a Ciuret i Vidrà; al fons, la serra de BellmuntComencem l’itinerari enfilant la pista que en uns quinze minuts ens apropa al coll de Ciuret o collada de Platraver (1290 m), on trobem una bifurcació de pistes; cap a la dreta, la pista principal continua cap al mas de Platraver i els accessos al Puigsacalm; seguim a l’esquerra pel camí de Freixeneda. Anem planejant per sota el vessant sud de la serra de Freixeneda i als quinze minuts, en una nova bifurcació, continuem per la pista de l’esquerra, tot pujant amb alguna llaçada fins a travessar un collet i situar-nos al vessant nord de la serra. Continuem avançant per la mateixa pista, en direcció nord-est i prop de la carena. Més endavant, quan la pista fa un revolt a l’esquerra, la deixem de moment per pujar uns pocs metres fins a l’ample i herbat coll de l’Home Mort, on el panorama s’obre a les muntanyes de la Garrotxa, com el Bassegoda i el Comanegra, i també cap al Canigó.Al coll de l'Home Mort, amb el Canigó al fonsRetornem a la pista, que anem seguint en lleugera baixada. Poc després, al costat d’un freixe isolat, girem gairebé 180º a l’esquerra per seguir un camí carreter, tot deixant la pista que continua recte i que poc més amunt es difumina en uns prats herbats on pastura el bestiar. Anem baixant en direcció nord-oest i en cinc minuts arribem a la zona de les escletxes, enmig d’una fageda i a l’esquerra del camí (hi ha alguna estaca metàl·lica que pot servir de referència).La revista Puigsacalm, del Grup Excursionista, Cultural i Alpinista de la Vall d’en Bas, fa en el seu núm. 97 la següent descripció geològica de l’indret: Un entramat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenómen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus, fa uns 40 milions d'anys, a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques (l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas.Ens posem a voltar durant una hora llarga pels passadissos humits i ombrívols d’aquests esvorancs, que ens recorden en certa manera als Bufadors de Beví, on vam estar fa gairebé uns tres anys. Anem entrant i sortint per les escletxes més evidents (segur que ens hem deixat moltes altres), cobertes per la molsa i...
