Les Escletxes de Papiol
26.11.17 Curta però interessant matinal pels trams més transitables de les Escletxes de Papiol, al Baix Llobregat. El turó on es troben aquestes escletxes és un antic escull de corall que conté nombrosos fòssils marins (algues, ostres, eriçons, etc.) originat al miocè, quan aquí hi havia mar, i situat damunt d’argiles continentals; les escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris sobre els materials més plàstics de la seva base, fet que donà lloc a aquestes fractures, seguint aquell axioma geològic (i que pot ser extensible a altres àmbits) de que tot allò que no es deforma, es trenca.Aquestes escletxes, amb parets de 10 a 20 m d’alçada, travessen el turó de nord a sud i es distribueixen principalment d’est a oest, amb algunes unions entre elles gràcies a altres fractures perpendiculars. A la zona més oriental del turó, a la dreta de la primera escletxa que hom veu des de l’actual camí d’accés, hi havia altres esquerdes que van desaparèixer a mitjans del segle passat per l’explotació d’una pedrera que extreia la roca calcària per fer ciment.La primera de les escletxes, al sector més orientalDurant els anys 1952-53 són explorades i topografiades per membres del GES del Club Muntanyenc Barcelonès; la topografia d’Oscar Andrés mostra amb línia discontinua les escletxes ja desaparegudes i l’autor calcula un antic recorregut total de 640 m que actualment ha quedat reduït a uns 300 m.Topografia d'Oscar Andrés (1953), orientada al nordL’any 1987, Xavier Badiella, del SIS del Centre Excursionista de Terrassa, realitza una altra topografia que assigna alguns noms a les principals esquerdes.Topografia de Xavier Badiella (1987), orientada a l'estD’acord amb aquestes dues topografies, nosaltres hem trobat transitables set escletxes, que en la nostra descripció numerem, sense més pretensió que l’orientativa, de l’Escletxa 1 a l’Escletxa 7, tot seguint un ordre d’est a oest.Ens apropem a les Escletxes per l’autopista AP-2 fins a la sortida de Molins de Rei i continuem per la N-340 i després per la C-1413 en direcció a Rubi fins a la cruïlla amb la carretera que mena al nucli de El Papiol. A l’entrada del poble la mateixa carretera es converteix en Av. Generalitat, per on continuem fins al capdamunt de la població, on trobem una petita rotonda; seguim pel carrer del Carme fins que al final de les cases trobem a mà esquerra una gran esplanada on aparquem el cotxe, al costat d’una bòbila que explota les argiles de la zona.Al costat d’un cartell informatiu, agafem en direcció nord un camí ample per on, després de pujar uns metres, passem pel costat d’una torre elèctrica. Poc després deixem a l’esquerra un corriol, per on continuarem després, i arribem tot seguit a una esplanada on s’obre la primera i més coneguda de les escletxes, que nosaltres anomenem Escletxa 1, a la dreta de la qual, segons hem arribat, s’obrien les altres escletxes desaparegudes.Abans d’entrar al seu interior, pugem a la dreta per un corriol que ens situa al capdamunt de la seva paret oriental, amb bones vistes sobre Montserrat i el proper castell de Papiol, situat sobre un altre bloc rocallós que es va separar del grup principal.Pugem al capdamunt de la primera escletxaEl castell i la població del PapiolRetornem a l’esplanada i entrem a l’Escletxa 1, entre parets d’uns 15 m d’alçada a banda i banda on s’hi han traçat nombroses vies d’escalada, curtes però d’alta dificultat (5c, 6a, 6b). Cal dir que en ser la primera de les escletxes (i molts cops l’única) que veu molta gent, sovint és citada erròniament com la Rambla, quan aquesta es troba situada molt més a l’oest, gairebé al final del nostre recorregut. Aquesta “falsa Rambla”, curta i ampla, és una escletxa més interessant per a la pràctica de l’escalada en les seves dues parets que pel seu recorregut espeleològic, motiu pel qual no se li ha assignat cap nom en concret ni senyalitzat cap punt d’entrada i sortida en la topografia d’Oscar Andrés.Escletxa...
