Puntals des Ratxo 30-1-2016
Bona part de la ruta discorre per la finca pública des Galatzó, també passam per terrenys de la finca des Ratxo. Llevat del tram del camí de ses Planes i la síquia des Ratxo, caminam per un territori de mala petja i sense fites, el qual posarà a prova la resistència dels nostres turmells, i dels bessons a la pujada cap als Puntals. (Prem damunt les fotos per veure-les més grans i més nítides) El punt de sortida i arribada està quasi al final de la parcel·lació de Son Nét (Puigpunyent), a prop de la font des Pi (►WP-0) (508 m), que hi arribarem pel camí de sa Teulera. Començam a caminar a les 9:35 h pel vial d'aquesta urbanització, adreçats als cingles del puig de Galatzó. Ignoram algun ramal que puja cap la dreta.Deixam l'asfalt per un camí que baixa per l'esquerra (WP-1).Passam un portell amb la barrera oberta i feta malbé (WP-2). Entram a una reserva de caça i estació biològica, per tant si veim algú haurem de demanar permís. Hem d'estar atents ja que en tres minuts deixam aquest camí que baixa pel comellar de sa font des Pi, i ens ficam al bosc per un senderó fitat.Seguim una sèrie de fites les quals ens menen a travessar una rosseguera. Ben aviat veurem el pas des Ratxo, un coll tancat de paret seca, cap allà ens hem de dirigir.Segons Garrido, l'enigma d'aquesta muntanya [el Galatzó] comença fins i tot amb el seu nom. S'ignora el possible origen i significat del topònim. Joan Coromines i Josep Mascaró Pasarius, en el seu Onomasticon Cataloniae, no descarten que pugui tractar-se d'un residu de la llengua perduda de les illes, supervivent dels temps prehistòrics tal vegada fins a la dominació àrab. Encara que barregen igualment la possibilitat que sigui fruit d'una llarga transformació de Aqua latior a Agalatzor, fent referència a les seves fonts.Pas des RatxoA les 10 en punt assolim el pas des Ratxo (WP-3) (618 m). «És un dels passos naturals i alternatius que servien per accedir a la part superior del massís comprès entre el puig de Galatzó i es Puntals. Fretura de camí. A pocs metres del pas hi trobam les restes d'unes murades de pedres ciclòpies d'indeterminada datació. Recorre el pas una paret seca, en mal estat». (Son Nét, 2004). Superat el pas, pujam uns metres més i tenim una maca panoràmica de la zona sud-oest de l'illa, encara que avui, entelada per les boires matinals. També albiram els puntals des ratxo, per on passàrem el capvespre si tot va bé.El tirany fitat que seguíem continua pujant (nord) cap al cim del puig de Galatzó, però nosaltres l'abandonam i ens dirigim cap a superar el coster que tenim davant (oest).Situats al llom de la llarga esquena del massís del puig de Galatzó, que s'estén cap al sud, contemplam una nova panoràmica on apareix la mola de s'Esclop (928 m). Trobam, diu Ramon Bassa, el topònim documentat per primer cop a 1693, esmentat en el testament de Pere Telm Alemany, amb la grafia moleta del Sclop. És curiós ressenyar que el genèric ha mantingut el sufix diminutiu (moleta), tot i tractar-se d'una muntanya de grans dimensions. Enric Moreu-Rey cita la variant Es Moletó de s'Esclop. Una de les diverses etimologies del mot esclop és la d'una sabata de fusta d'una sola peça. Lluís Salvador també parla de s'Esclop: «a la part del nord el cim arrodonit és una mica més alt que l'indret on està la caseta de n'Aragó, a uns 150 metres de distància. Aquí s'han col·locat petites piràmides per ficar-hi banderes en l'enregistrament geodèsic. L'altura és de 927,27 metres sobre el nivell del mar [...] La caseta mig enrunada on vivia Aragó té un portal ample amb una vista magnífica. Les robustes parets estan dotades de repetjó i revestides per dins amb un poc de guix i sense calç».Anam a cercar una davallada més còmoda —si és que per aquesta contrada hi ha res còmode—, per baixar al tàlveg de la coma des Pont; torrentera tributària del torrent des Ratxo. Per aquí mudam de terme municipal, deixam el de Puigpunyent i entram al...
