*** Escalera de Caracol (210m, 6a/A1), Puntals d’Àger, Àger
Dimecres, 17 de maig de 2023Àger té moltes portes d'entrada, els Puntals n'és una i no precisament la més freqüentada. Aquí no hi ha muralla que ens rebi, territori de torres desgavellades escollim línia i ens confiem al criteri del seu traçat. Escalera de Caracol ens pren a una verticalitat discontínua, però amb paranys de geni rabiós que delaten un caràcter amb el que no es pot negociar.Toca escalar i confiar en el que la roca ofereix. Calcari de noblesa contradictòria, tan aviat mossega com esdevé trencaclosques inconnex. S'imposa la calma, la mateixa que habita en aquestes parets. Llarg a llarg fem sorgir la via, li donem presència a la nuesa d'aquest perfil que juga amb plaques i fissures perquè no faltin cartes al nostre favor.Clàssica amb vocació d'exploradora, demostra que no es pot donar res per suposat. Avui toca treballar-se la via. Bellesa esquerpa la d'aquests puntals, hem sabut trobar-hi el nostre lloc!Notes d’interès vertical: Escalera de Caracol (ressenya Luichy), recorregut modern amb perspectiva de clàssica, el seu punt fort és l’encert amb que combina plaques i fissures que no desmereixen en potència i elegància. Directa busca la verticalitat i la troba, bastint una línia sostinguda i homogènia que amaga més aventura del que la ressenya insinua.La via va ser oberta el gener del 2012 per Kike Royo, Chavi Raventós i Luis Alfonso que no dubten a incloure en el traçat trams de roca monolítica. Murs compactes de bellesa estriada i lògica explosiva equipats amb expansions per mantenir el compromís dins marges estàndard i arriscar en el lliure si és el cas.Així doncs parlem d’una ruta semi-equipada amb caràcter (bolts, pitons i ponts de roca). Trobem dos bolts a totes les reunions, menys a la R3 on en falta un, però una bona savina ens soluciona la jugada. Els bolts estan majoritàriament a les plaques, ben col·locats en trams on la dificultat apreta, però amb aire, on hi ha fissura toca equipar.De material necessitem dotze cintes, semàfor d’aliens, friends fins el C2 i estrep, tascons opcionals. Roca sobre la que es pot opinar en ampli espectre, en global calcari amb tacte interessant i bona arquitectura. Varietat de preses que dóna complexitat a l’escalada, des de cantos romos a bones regletes fins fissures rotundes. Negociarem amb adherència, trams atlètics i tècnica de peus. La contra, roca mediocre als punts on la dificultat baixa i a les feixes, especial precaució al final primer llarg i al segon.Grau ajustat, sobretot a les plaques on el 6a és obligat. Variant del desplom del cinquè llarg (7a) es pot superar en un artificial de passos llargs, pitons i sortida trepidant (A1), ambient i tècnica de pedal, no decep. A la placa taronja de la tercera tirada doneu-li un plus de navegació, cal creure-se-la. Trams de 6b en amunt es poden resoldre en Ae.Via de cert compromís per la qualitat de la roca i l’emplaçament d’algunes assegurances (inici del L2 i sobretot inici del L3 amb un primer bolt que protegeix un petit desplom força amunt, expo). Orientació d'hivern, els Puntals miren al sud, porta oberta al sol.Traçat franc i decidit, però un punt regirat, no hi ha línia evident, cal fer-la sorgir des de les distàncies curtes (foto traçat blog Joan Asín). Plaques recies des de bon inici ens condueixen a diedres i fissures que s’insinuen encabint-se de forma acurada en la verticalitat més marcada. Un parell de feixes a l’inici semblen restar empenta al recorregut, però a mida que guanya alçada suma ambient. L’esplèndid mur de franges horitzontals de la quarta tirada mereix menció a part, bústies que tallen i ball de peus, per un moment som vilanovins.El cinquè llarg quan es va obrir sortia per la canal plena de matolls de l’esquerra, però l’olfacte dels oberturistes els va portar a indagar una variant que ja era oberta pel desplom de la dreta, l’atractiu del buit que li faltava al recorregut i una fissura final magnífica, absolutament recomanable. La sisena tirada és un punt i a part, separada per una gran feixa de la...
