Fonts i boscos de Viladrau (892 m.)
Dissabte 19 de març de 2016Hora de sortida: Vuit del matí.Ubicació: Comarca d’Osona.Temps aproximat: 3 h. (4,8 km.)Desnivell: 100 m.Dificultat: Normal.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la AP-2 primer i la AP-7 després, enllaçarem amb la C-17 en direcció a Vic.Ens pararem a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona. Després seguirem fins a Viladrau. Anirem, en aquesta població fins al Centre Cultural Europeu de la Natura, al carrer Migdia, 1. El centre està obert de dimarts a dissabte de onze del matí a 2/4 de dues i de dos quarts de quatre a les sis de la tarda. Els diumenges i festius de 10 a 2/4 de dues. Itinerari: El recorregut només està senyalitzat en alguns trams, transcorre per diferents camins locals pels voltants de Viladrau. Començarem a caminar des de aquest Centre Cultural Europeu de la Natura, on hi ha una oficina d’informació del parc i un gran museu interactiu dedicat a l’aigua i els arbres del Montseny.Font de l’Oreneta. Només ens caldran 20 minuts per arribar-hi, una de les fonts més emblemàtiques de Viladrau, situada en un indret envoltat de castanyers. S’hi accedeix per l’avinguda Montseny, al sud de la vila, o pel camí Guerau de Liost. La font es troba en un indret molt recollit, aïllat per un grup de pollancres. Presidint l’espai hi ha un pedró on està gravat el poema que Jaume Bofill (Guerau de Liost) va dedicar a la font i que podeu llegir a les observacions d’aquesta ressenya. En el poema, Guerau de Liost demana a Josep Carner que li dediqui un dístic (Un dístic és una estrofa de dos versos que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina: “Arribareu sense mi a la pàtria expectant, elegies de dolor a dolor la impaciència us empeny” Carles Riba)En un altre pedró, situat uns quants metres més enllà, hi podem llegir les paraules de Carner: “Filla del cel jo sóc la font de l’Oreneta. Em descobrí l’ocell i em coronà un poeta”Rosquelles. Seguint el camí que hi ha davant de la font, enllaçarem de nou amb la pista forestal, enmig del bosc, que s’enfila cap a Rosquelles. Ens donen la benvinguda un gran castanyer, un til·ler i una alzina, que inauguren el passeig a Rosquelles. Aquesta masia, de propietat particular, era la casa de Jaume Bofill, on es reunien els poetes noucentistes més destacats, entre ells Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Ferro, Pompeu Fabra o Marià Manent. Des dels voltants de la casa les vistes sobre el Matagalls, a un costat, i els Pirineus a l’altre, són impagables.Font de les Paitides. Des de l’entrada al mas Rosquelles agafarem la pista de la dreta fins arribar al pla de Montfalcó, on hi ha el mas Noguer, un altra masia d’una bellesa envejable. Dins del jardí (al que no es pot accedir) hi ha quatre arbres catalogats com a monumentals i d’interès local (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/osona/sequoia_roja_del_noguer/) Seguirem el camí de l’esquerra després de rodejar la casa i continuarem amunt fins al veïnat de les Paitides, on hi ha la font del mateix nom. Guerau de Liost va convertir aquestes fonts en fades o dones d’aigua, personatges de llegenda que tenen un important paper en la seva obra La muntanya d’ametistes. La font de les Paitides és molt apreciada per les propietats de la seva aigua. Sobre la font es llegeixen els versos que li va dedicar el poeta: “Entre les feixes esgraonades, cada una d’elles com un retall, brollen les aigües mai estriades, com ansa llisa de pur cristall”.Ca l’Herbolari. Després de visitar, també al veïnat de les Paitides, les fonts del Noi Gran i la font del Ferro, on hi ha gravats versos de Carles Riba i Maria Antònia Salvà, seguirem el camí cap amunt fins arribar a Ca l’Herbolari, una gran masia que va ser propietat de Jaume Bofill i Ferro, també poeta i, sobretot, mecenes d’artistes. Ca l’Herbolari era un lloc de reunió d’escriptors i intel·lectuals, i durant la Guerra Civil va ser refugi de Josep Carner,...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
