De Chamonix a Grenoble, 7 dies de travessa.
Després de pujar al Mont Blanc, em vaig quedar sol a Chamonix. Van venir dos dies de pluja i mal temps, així que la Marta i el Moi van marxar i el company amb qui havia quedat no va venir.Encara tenia vacances i la previsió del temps anunciava una millora molt bona, així que vaig tirar de pla B: faria una travessa a peu pels massissos prealpins del sud, i que no coneixia massa.Dijous 14, després de despedir-me d'ells, vaig agafar el telefèric del Brevent amb la intenció d'anar a passar sota les roques de Fiz i baixar a Sallanches.La nevada d'aquests dies era evident per tot arreu i el dia encara va ser força dolent. El primer tram cap al coll de Brevent i el refugi del coll d'Anterne el vaig fer enmig d'una boira espessa que m'anava remullant. A la tarda va tornar la pluja, però el camí per baixar a Sallanches passant per sobre el Plateau d'Assy i pel peu de les cingleres va ser prou còmode.Divendres el temps ja havia fet el tomb, i un Mont Blanc enlluernador s'aixecava damunt els teulats de Sallanches quan vaig sortir. Una llarga pujada em va dur fins al refugi de Doran i al coll homònim, després de travessar algunes congestes de neu. D'allà, una petita marrada em va permetre pujar al cim de les Quatre Têtes, situat davant mateix de la Pointe Percée, el cim més alt del massís.La ruta cap a la Pointe Percée tenia massa neu per les meves pobres bambes, així que vaig voltar-la per baixar cap al refugi de Gramusset.Aquí, tot i la neu, la traça em va permetre d'arribar al refugi amb seguretat, tot i els peus molls...La Pointe Percée és el punt culminant del massís dels Aravis, una muntanya calcària envoltada de planes rocalloses excavades per l'aigua, i amb bones vies d'escalada de les que vaig prendre nota.Deixant-la enrera, vaig perdre alçada per seguir per sota de la carena principal per uns camins magnífics.Vaig voltar l'agulla de Borderan fins el coll dels Aravis, i vaig voltar el cim de l'Etale fins el coll de Merdassier. Després d'una sifonada important, vaig pujar a la punta Riondaz, per acabar al bonic gite de les Fontanettes. Una fonda/refugi molt recomanable. Un bon sopar, un parell de cerveses, el dormir i l'esmorzar, més un tracte més que agradable, no van arribar als 40 €.Pel diumenge, el recorregut va ser arribar a la vora d'Annecy travessant el cim de la Tournette (a sobre). Només va caldre travessar cap a l'oest i baixar a la Bottiere, per pujar després al refugi de Praz Dzeures, on torno a tenir vista cap als Aravis i el Mont Blanc, cada dia més allunyat!El refugi està situat en una balconada idíl·lica sota el cim de la Tournette, pel vessant on gairebé ningú hi puja.Arribo a la carena i la segueixo fins al cim. Allà hi trobo una gentada de por, sembla que estic en una mena de Pedraforca per la gent d'Annecy, i avui que és dissabte i fa bo, omplen la muntanya.Al camí de baixada, suat i desgastat pel pas de la gent, no faig altra cosa que creuar-me amb gent que puja. Hi ha una bona colla de passos que abans devien ser senzills, però que el desgast ha aconsellat de protegir amb cadenes...Davant meu destaquen els cims més alts de les Bauges i la Chartreuse, on ben aviat hi seré!Per baixar a Annecy hi ha 2.000 m de desnivell i comença a fer calor, però els camins no estan malament i la part final de la baixada es fa tota enmig d'una fageda espessa i fresca, que ajuda a arribar a baix en unes condicions dignes.Per travessar el massís de Bauges, surto de Doussard, on he dormit, vaig cap a la Thuile i pujo al coll de Frasse. Faig una sifonada fins el golet de Doucy, i allà deixo el camí principal per pujar a la carena del Mont Julioz, que ressegueixo fins el cim.Aquest cim calcari em dóna una visió general del massís de Bauges, el més humanitzat de tota la travessa.Llavors baixo fins a le Châtelard i École, on hi ha un gite d'etape molt agradable (Landagnes), amb una mestressa botànica i fitoterapeuta amb qui val la pena la conversa, i una cuinera d'excepció. De forma sorprenent, la cervesa i la mitja pensió tampoc arriba als 40...
+(449x800).jpg&w=320&h=180&zc=1)
