Descobrint parets per frança
Com a vegades ens passa, arribem a conèixer indrets i parets de pura casualitat. I aquest és el cas d’algunes vies que ara explicaré. Si hem fet aquestes vies ha estat per què l’any passat , durant un dia de mala meteo a Chamonix ens vam passar hores i hores tafanejant llibres, resenyes, revistes, i vam fer aquest interessant troballa: En ella hi surten 50 rutes faciletes i insòlites per territori francès, algunes ja les coneixiem altres ja les havíem fet, però hi havia llocs, parets i vies de els que no n'havíem sentit a parlar i semblaven força interessants. Tot plegat pintava molt bé, la vam comprar i la vam encertar! De moment totes les vies que hem escalat seguint aquest article ens han semblat bones, agradables, inclús originals i hem descobert racons molt interessants i bastant remots. Per tant, creiem que és un bon article per recórrer, escalar i conèixer “la France” Anem al "lio":Via “Nomades’Land” 200m 6b. Aiguille de la Tour. Al sud del Vercors hi trobem la vall i el poble de Saou. I en aquest tranquil racó ens apareix l’elegant Aiguille de la Tour. La via , és una línia preciosa variada i evident. Amb una aprox curta i fàcil, aviat arribem a peu de paret, la única cosa que no quadra, és que segons la ressenya hi ha el nom a peu de via i no, no hi és. Comencem amb una placa compacta i tècnica , seguint per uns flanquejos curiosos amb roca discreta que ens deixaran al peu del diedre que en un parell de llargs ens portarà al cim. Ens va semblar una línia molt ben trobada i ben equipada , ni li sobra ni li falta. Material utilitzat reunions y cintes express. Dues cordes de 60 m ja que es rapela per la mateixa paret. Orientació sud-est. Molt recomanable!!Aproximació i viaLa via:El cim i el panorama:I que més podem demanar...aquí ens quedem a sopar i dormir...com mola... La furgoneta del costat, pertanyia a un senyor de 80 anys, que s'ho havia venut tot i es dedicava a voltar per Europa, i ara es volia comprar un "furgo" més gran per poder-hi estar dret i més còmode. Un bravo per aquest personatge! No només ens vam divertir amb la via, l’indret ens va seduïr moltíssim, vam caminar per la Foret de Saou i pujar a Roche Colombe. És un paratge interessant i variat per la seva natura i poblets ens els quals hi vam passar algunes estones. El punt principal per informar-se sobre la zona i trobar les guies d’escalada, és en l’Oficina de Turisme de Crest. Via “ Grande Arete de Bellecombe” 6b 100m . Bellecombe En el cor de la Drome Provençal i envoltat per una tranquil·litat absoluta s’hi troba el poble de Bellecombe, en ell hi apareix una discreta muralla calcària que en un del seus costats retalla el cel amb una afilada aresta. I és per aquí , que la via ressegueix aquest afilat esperó oferint un intens i aeri ambient. És una activitat còmoda agradable i a la vegada espectacular. La via consta de 4 llargs i està totalment equipada amb químics . El material utilitzat va ser ; cintes , reunions i una corda de 80 m . El descens es fa en tres ràpels por la cara surd. La paret amb les últimes llums del dia L'Aresta vista de caraLa via:El descens:Via “Les plombiers” 6a 150m a Hortus. Tot i que sembla ser una paret poc visitada, la seva situació propera Montpellier, n’ha fet d’ Hortus una paret històricaa on vies clàssiques i antigues conviuen amb línies de tall més modern. La “Plombiers” és una bonica escalada entre plaques i diedres però, el que li otorga un toc d’originalitat a la ruta és la útlima tirada, doncs transcorre totalment...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
+(800x542).jpg&w=320&h=180&zc=1)