Inici temporada 2016-2017
Soum des SaletttesArranquem nova temporada d’esquí de muntanya amb forces renovades, nous objectius i la il·lusió de poder gaudir d’un Pirineu tenyit de blanc. Aprofito l’experiència de la temporada anterior i, amb nova companyia, repeteixo algun dels cims de la Vallée d'Aure,º que ja vaig petjar tot just fa un any.Dissabte, 3 de desembre: just després de sortir del túnel de Bielsa-Aragnouet, a la cara nord, aparquem el cotxe. Som a 1800m d’alçada i ja podem calçar esquís. Encarem la torrentera de l’esquerra del túnel i la remuntem. primeres passes sobre els esquísEns trobem amb nombrosos grups d’”infanteria”, molt probablement cursetites d’alpinisme i escalada en glaç. Car, aquest indret és absolutament ombrívol i el gel s’hi troba com peix a l’aigua. Picant glaç.Superem una primera barrera rocosa i ja podem veure el port de Bielsa, punt on girem direcció E fins a trobar-nos en un petit estany. Caldrà fer un bon exercici de navegació per a situar-nos correctament i localitzar el nostre objectiu: el Bataillence. Prenem direcció sud i remuntem una torrentera fins assolir la pala d’accés a la carena i al cim. Hi accedim sense dificultats.Bataillence (2604m)Molt bones vistes sobre la vessant sud d’aquesta zona del Pirineu aragonès. Descens pel mateix recorregut de pujada, amb neu endurida i un xic de crosta.Diumenge, 4 de desembre: aquests dies passarem la nit en un confortable bungalow d’un càmping de Burisp, un petit poble situat a 1km de Saint Lary Soulan. A primera hora del matí prenem el cotxe i pujem a l’estació d’esquí de Piau-Engaly. Remuntem la vall fins la seva capçalera on comencem a llaçar Zs per a superar el muret d'accés a l'Hourquette de Chermentas. Remuntant cap a l'Hourquette de Chermentas (foto: Xavi Gil)Després de reposar forces encarem les exposades pendents d'accés al Pic de la Gelá. Progressem sobre plaques de neu ventada i sota nostre s'obre el buit de les parets verticals de la vessant oriental del cim. Les possibles i fatals conseqüències d'una esllavissada ens fan repensar el nostre objectiu i decidim fer mitja volta a l'alçada de 2650m. Sota nostre, el buit (foto: X. Gil) fins aquí varem arribarRetornem al coll i realitzem un llarg flanqueig pel marge dret de la vall per enllaçar amb les pistes d'esquí alpí. Neu endurida sobre la que podem esquiar dignament.Descens de l'Hourquette de ChermentasDilluns, 5 de desembre: repetim les mateixes operacions del dia anterior. Aquesta vegada, però, encarem la pujada fins el Port de Campbieil. Davant nostre el Port de Campbieil i el Soum des SalettesVirem direcció sud i anem guanyant alçada gradualment fins a trobar-nos a pocs metres del cim del Soum des Salettes (2976m), que podem petjar sense calçar-nos grampons. Darrers metres del Soum des Salettes (foto: X. Gil)Soum des Salettes. Al fons, Massís del Vignemale (foto: X. Gil)Fantàstiques panoràmiques sobre el massís de Vignemale i tota la carena del Mont Perdut fins el Tallon. Massís del VignemaleExcel·lent visió també del circ de Tromouse. Ara sí, per baixar millor calçar-nos grampons i no fer el ximple, fins a recuperar els esquís i fer el recorregut de baixada pel mateix itinerari. Neu crosta en força males condicions, molt endurida. Algun petit tram de neu pols, però les alegries són molt escadusseres.Dimarts, 6 de desembre: per al darrer dia d'activitat dubtem entre dues opcions: el pic de Piau, més còmode, malgrat el poc atractiu que resulta compartir espai amb esquiadors de pista, o el pic de l'Aiguillette, l'alternativa més aventurera. Ens decantem per aquesta darrera. Tornem a deixar el cotxe a la boca nord del túnel i remuntem la seva vessant dreta, en clara orientació al coll que s'observa sota el cim. A mesura que anem guanyant alçada, però, decidim decantar-nos en direcció NO i anar a guanyar l'Hourquette des Aiguillettes, amb força bones condicions de neu. A partir d'aquest punt, resseguim la còmode aresta fins a trobar-nos davant la pala...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
