Muntanyisme.cat

28.01.17  Diu una vella llegenda que el rei Alfons d’Aragó va encarregar a un parell de monjos cartoixans que cerquessin un indret adient per a construir-hi un monestir. Aquests monjos, en arribar al peu del Montsant, van topar-se amb un pastor que assegurava haver vist com en aquest lloc els àngels pujaven i baixaven del cel per una escala repenjada dels cingles. El rei va interpretar el fet com un senyal i allà va aixecar una cartoixa que va anomenar Scala Dei.Entrada de la cartoixa d'EscaladeiIgual que el rei Alfons, nosaltres també hem escollit aquesta bella contrada per a fer-hi la primera sortida col·lectiva d’aquest any que acabem d’estrenar, i per això deixem els cotxes a l’aparcament de la Cartoixa d’Escaladei al qual hem arribat per la carretera TV-7022. Aquí ens preparem amb tota la roba impermeable que tenim, car el dia està molt tapat i les boires ens oculten la serra del Montsant ; però estem decidits a superar-la per un dels graus amb més renom: el grau de l’Escletxa.Així comencem a caminar per una pista, amb marques del GR-171, que s’enfila tot fregant el mur de les restaurades ruïnes del monestir i que, seguidament, remunta el barranc del Barrulla entre camps de vinyes de l’afamada DO Priorat. Abans de continuar l’ascens, però, ens aturem un moment per a fer un petit mos en una esplanada on s’entreveuren les restes del forn d’en Rosalí.Esmorzant al forn d'en RosalíDesprés d’aquest breu descans enfilem de nou la pista fins a una cruïlla on prenem la direcció oest fins al proper collet de l’Hort. Aquí ens desviem per un sender, marcat en groc, que puja decidit cap al grau de l’Escletxa. La boira cada cop està més aprop i l’ambient es fa més tristoi... sort tenim que alguns matolls de romaní, bruc i foixarda ens ofereixen algunes esparses floretes que ens alegren la pujada, per la qual hem d’anar amb compte ja que les roques mullades están molt relliscoses.Flor de foixarda (Globularia alypum)Finalment la boira ens acaba engolint, moment en què el sender s’escola per una estreta canal on trobem alguns graons excavats a la conglomeràtica roca... per això no podem evitar preguntar-nos si serà aquesta l’escala que puja cap al cel.Un cop situats al peu del cingle, i al llarg d’uns metres, anem planejant per un estret sender amb el precipici a la nostra esquerra... però com no el veiem per causa de l’espessa boira, anem tan tranquils sense aquella sensació que fa el vertígen.Al final d’aquest flanqueig ens trobem davant d’una fissura vertical que s’obre entre el cingle principal i una petita agulla aïilada; per l’interior d’aquesta fissura discorre el grau de l’Escletxa. Aquí també hi ha alguns graons tallats a la roca i a l’entrada del grau, a més d’una pica excavada a la roca amb aigua per senyar-se, també hi ha una placa que recorda la XXVII Marxa de Regularitat de Catalunya de l’any 1963. Segons sembla, aquell dia van passar per aquest grau... prop d’un miler de persones!!!Entrada al grau de l'EscletxaA la sortida de la fissura pensem que ja s’han acabat les nostres penes i treballs... però no! El grau continua ara per una placa inclinada de roca nua i molt molla, amb graons excavats i un cable d’acer que fa de passamà. Aquesta lleixa està directament abocada a la timba que no veiem i per això no sóm conscients del potencial perill.Un cop superat el grau, el camí continua estret i penjat sota els darrers ressalts rocosos del cingle fins arribar a l’extrem d’una carena secundària de la Serra Major del Montsant. Per aquesta carena anem pujant enmig de la boira tot passant per la Punta del Boter (1009 m), petit ressalt rocós al qual ens enfilem per una canaleta i on trobem un pal indicador al seu capdamunt.Així continuem amunt, sense veure res de res, fins al Portell del Punt d’Espera, allà on la carena que seguim conflueix amb la Serra Major. Estem a tocar de l’avui invisible cim de la Cogulla (1063 m), punt culminant d’aquesta sortida i al qual ens dirigim mig per intuició. Les guies...