Gran Fons Montsant Bike 2015. Adventure
Montsant Bike 2015 from Txaeska on Vimeo.Què és el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta prova? El logotip! Em recordava les pel·lícules d’aventures dels 80s i, igual que compro vins per la seva etiqueta, aquest cop també vaig fer una “compra” impulsiva :)Tot el Montsant és una passada, així que segur que seria una bona cursa, i la distància em va semblar força correcta i amb possibilitats.El següent pas va ser enredar a la colla, cosa que no va ser massa difícil, els va la marxa.Igual que la Eutiches Non Stop, es tracta de seguir un track amb el GPS que et facilita l’organització. Aquest cop, però, hi havia la diferència que les parades a avituallaments no eren cronometrats. En començar la cursa havies d’activar el temps amb un xip que portaves al canell, i en arribar a cada punt d’avituallament t’aturaven el temps, i en sortir i passar el xip per un petit aparell es tornava a activar el crono.Si hagués estat una mica espavilat i amb dos dits de front, el que hauria d’haver fet era anar a fons en cursa i recuperar una mica les forces en els avituallaments... però com que no hi estic acostumat a aquest tipus de curses, i a més portava llebres que tampoc ho estaven massa, pràcticament no ens vam aturar. Amb tants quilòmetres i poca alimentació, al final ho vaig pagar.La cursa, en general, és força pistera i ràpida, amb poques zones tècnicament complicades.Vam sortir des d’Ulldemolins i els primers 12 quilòmetres van ser sobre asfalt i en pujada (suau) de manera que ja vam poder escalfar sobradament. Un cop vam deixar l’asfalt, començàrem a baixar pel Serrall de les Espadelles, passant de cota 720 a 400 en 7 quilòmetres (ràpid, ràpid), fins a arribar al Pantà i a Margalef (1r avituallament). Aquesta és una zona amb petites pujades i baixades on vas creuant el Toll de les Noies.Fins a la Bisbal de Falset (Km.30) tot és força còmode però allà comença la primera tatxa; el Coll de la Manxa, 200 metres de desnivell en un parell de quilòmetres per baixar fins a Cabacés (Km. 37 i 2n avituallament). Sortint de Cabacés agafem el GR-171 i tornem a fer una altra tatxa; Coll de l’Ermengol, uns 350 de desnivell en quasi 4,5 quilòmetres. Un cop passat el Collet de l’Hort vam baixar fins a la Cartoixa d’Escaladei (Km. 50) on ens esperava la Cronoescalada (el tram de Cabacés a Escaladei va ser força lent, ja que era una mica tècnic i a més vaig començar a patir les primeres rampes). En aquest punt hi havia el 3r avituallament, però per fer-l’ho s’havia de fer aproximadament un quilòmetre (entre l’anada i la tornada) per arribar al mateix punt on es començava la Crono, al tractar-se d’un tram no cronometrat, vam decidir passar de llarg (aquests petits detalls després passen factura).La Crono anava des de la Cartoixa fins a la Morera del Montsant, uns 325 metres en 4,4 quilòmetres, pensava que se'm faria molt pesada però la veritat és que vaig pujar força còmode i, a més, les rampes em van donar una estona de treva.A la Morera ens vam liar una mica per dins del poble fins que no vam trobar per on seguia el track. Tot el que havíem pujat, ho vàrem baixar fins a arribar al Coll de Conill i d’allà fins a Cornudella de Montsant (Km. 63 i 5è avituallament). Allà ens esperava l'última pujada llarga… Aquell va ser el punt on vaig errar, havia d'haver parat una estona per alimentar-me i hidratar-me correctament i agafar una mica d’aire, no calia córrer, ja que no era cronometrat, però el neguit i el cansament a vegades fan prendre males decisions.Sabia que pel davant em quedava el tram de Cornudella fins a Albarca. Anteriorment l’havia fet 4 vegades, així que ja sabia que m’esperava: un desnivell de 450 metres en 8 quilòmetres, no és res de l’altre món però el tram que va des de l’Ermita de St. Joan de Codolar fins a Albarca, pujant pels Cingles de Sant Joan, si no vas massa fresc, es pot fer mooolt pesat, com va ser el cas). A Sant Joan, finalment, em vaig desenganxar dels companys per anar al meu ritme (cosa que...
