El Passo del Naso
L'activitat prevista per avui era la travessia entre els dos principals refugis de la vessant italiana del Monte Rosa: el Quintino Sella al Felik i la Capanna Gnifetti. Aquesta travessia per terreny de glaciar té un pas clau anomenat el Passo del Naso, amb forts pendents de neu i gel. Aquest any ha estat de poca neu i això ha fet que la vessant per on habitualment es puja al pas estigui sense neu, amb gel viu. Això complica força l'ascensió, de manera que aquest any tothom fa la travessia sense passar pròpiament pel pas sinó pel propi cim del Naso del Liskamm.
De matinada hem sortit del refugi Quintino Sella seguint la traça del Castor per sobre del glaciar de Felik. Ben aviat hem deixat la ruta del Castor per iniciar un llarg flanquejament ascendent pel glaciar de Lys, per sota dels espadats que baixen del Liskamm. Aviat hem començat a veure el pas clau de la travessia, un contrafort rocós sobre la vessant que baixa del Naso. Ens hem aturat un moment ben a prop del peu d'aquest esperó i hem iniciat l'ascensió amb una travessia delicada que ens ha portat al peu de l'esperó. Hem pujat per l'esperó, una grimpada sense massa dificultat amb alguns parabolts d'assegurança. Més amunt, gairebé sobre l'esperó, hem deixat la roca per superar el pendent gelat. Tota la muntanya mostrava el gel descarnat però per sobre de l'esperó quedava un corredor de neu que hem aprofitat per superar la part més pendent. Hem posat alguns cargols de gel per assegurar la progressió; sota la neu, furgant una mica, trobàvem el gel viu que permetia possar assegurances sòlides. Ben aviat el pendent ha afluixat i hem arribat a la part superior del Naso, molt més planera, i finalment al cim del Naso del Liskamm (4.272 m).
El dia era magnífic i el panorama alpí molt extens. Per una banda es veia el Mont Blanc, el Castor i el Cervino, mentre que per l'altra banda es veien els principals cims del Monte Rosa. Hem fet una panoràmica circular:
Hem esmorzat una mica contemplant el magnífic panorama i hem iniciat el descens per la vessant oposada. Primer per neu i més endavant per un tram rocós, sense gaire dificultat. Finalment hem baixat al glaciar iniciant un nou flanquejament ascendent. Des d'aquí ja podríem haver baixat directament al refugi però hem volgut arrodonir la jornada amb alguna altra ascensió.
Hem trobat la traça principal just al davant de la Piramide Vincent i hem iniciat l'ascensió a aquest nou cim, sense gaire dificultat. En pocs minuts hem arribat al cim de la Piramide Vincent (4.215 m), un cim molt ample, on hem pogut gaudir sense dificultat d'un nou panorama, amb noves perspectives dels cims del Monte Rosa. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat per la mateixa vessant de la pujada fins a les proximitats del Coll Vincent. Des d'aquí també teníem baixada directa al refugi però encara hem volgut aprofitar una mica més la jornada amb una darrera ascensió. Hem pujat per una pala fins al costat del Balmenhorn, un quatremil descatalogat que no és més que un petit grup de roques que sobresurten del glaciar de Lys. Hem passat de llarg aquest cim fantasma aproximant-nos al darrer objectiu del dia: el Ludwigshöhe, un cim principal situat sobre el Coll de Lys, just a la frontera entre Itàlia i Suïssa. La part final era una aresta fina amb caiguda a les dues bandes; abans hem hagut de passar per un pont de neu sobre una esquerda insondable. Finalment hem arribat al cim del Ludwigshöhe (4.342 m), el punt més alt de la nostra activitat d'avui i, per tant, el de panoràmiques més extenses, tant en direcció nord com en direcció sud. Hem fet la tercera panoràmica circular de la jornada:
Finalment ens hem donat per satisfets, després d'aquesta intensa jornada de muntanya i hem iniciat el descens fins al refugi. Hi havia una traça ben marcada i hem hagut de superar uns trams del glaciar força esquerdats però finalmemt hem arribat al refugi Capanna Gnifetti, una magnífica base d'operacions per a les ascensions del Monte Rosa, situat a 3.647 m d'altitud.
Com que avui la jornada ha estat...
