Via Navarro (60 m. V+/Ao/Ae) a la Cadireta d'Agulles (Montserrat)
Curta però extraordinària escalada, la més extrema en el moment de la seva obertura (any 1947). Encara avui dia conserva part de la seva fama, de compromesa, que va adquirir quan es va obrir. Les dificultats se centren únicament en el segon llarg, el qual es pot resoldre amb solvència amb els material que disposem en l'actualitat. Això sí, no val a badar. Finalment, des d'aquest blog, voldria reivindicar la figura d'Emili Navarro. És impressionant el que va fer aquest escalador a la seva época i amb els mitjans que tenia. Senzillment em trec el barret. I admiro el coratge amb què va afrontar el segon llarg de la via, "un dels més emocionants viatges sense retorn en la història de l'escalada montserratina", segons un conegut escalador.Escalant el primer llarg (Vº/V+)En un pas compromès del segon llarg (V+)Al cim de la Cadireta d'Agulles després d'escalar la via NavarroMaterial utilitzat durant l'ascensió DADES DE LA VIA:Grau obligat: V+Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 a l'1), 2 pitons (un universal curt i una p curta) i una falqueta de fusta.Horari: poc més d'1 hora.Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 26 de setembre de 2017):RESSENYA DE LA VIA NAVARRO
