Via navarro a la roca dels arcs
DISSABTE,
23 DE MARÇ
Amb
la família volem marxar uns dies de vacances i per no trobar molta
gent ho farem els primers dies de Setmana Santa i tornarem quan el
gruix de la gent marxi.
Però
abans de marxar encara em queda el dissabte per aprofitar-lo i amb el
Visa volem fer una escapada a Vilanova de Meià, (aquesta paret el té
encisat).
Sempre
em pressiona per repetir alguna de les vies que ja hem fet, alguna ja
està per sobre de les meves possibilitats i em resisteixo a
acceptar, però alguna si que encara li veiem color i aleshores no
tinc excusa per acceptar.
Aquesta
vegada em toca claudicar, m'ha proposat tornar a la via Navarro, i no
puc negar-me, (la veritat que a mi també em fa gracia repetir-la).
Com
que no tenim cap presa , primer fem la aturada obligatòria per
esmorzar a Cal Cirera i després marxem a veure si trobem pàrquing.
Al
contrari de la darrera visita, (fa uns quinze dies), que varem fer
la via “Paral·laxi” i no hi havia cap cotxe . Avui està tot
ple i ens costa trobar aparcament.
Fent
l'aproximació sentim moltes veus , però per sort la via “Navarro”
està buida.
Per
no perdre la costum el Visa comença. No sabem que trobarem perquè
hi ha gent que diu que ha estat des pitonada, però d'entrada no
veiem cap diferencia, els dos pitons segueixen al seu lloc i una baga
assegura el darrer diedre abans d'entrar a la reunió.
El
Visa diu que aquesta està un xic més baixa d'on era abans.
La
segona tirada també la hem trobat igual, els dos pitons que
protegeixen el tram més vertical i desprès res més fins una petita
savina que hi ha a mitja tirada.
La
tercera tirada és el gran flanqueig per la feixa fins arribar al
gran arbre on hi ha una baga.
Aquí
dubtem si anar per la original o enfilar-nos per la “Corazones
Solitarios” , finalment decidim pujar per aquesta que te un espit
just sobre el nostre cap i presenta un xic més de dificultat.
Superat aquest tram anem directes fins el segon pitó de la tercera
tirada i ens saltem el primer que queda un xic més baix. La reunió
la fem en un gran arbre on no hi ha res.
La
quarta tirada, està neta i una sageta assenyala el lloc per on
començar, la roca és bona i just a la sortida, (abans es feia
reunió aquí) hi ha un espit sense plaqueta i un pitó.
Nosaltres
hem fet reunió a la carena.
Una
vegada a dalt decidim baixar i marxar a Vilanova de Meià per fer un
bon àpat.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.............................................
Navarro
APERTURISTES........................
Pep Masip, Felip Sandiumenge
CORDADA
.................................. Josep Estruch, Josep (Visa)
MATERIAL
.................................. Joc de Camelots (fins nº1)
DIFICULTAT
................................. V
