El plaer de la fissura sam
Inici via. Foto cedida per TunicaPrimer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti.Descripció feta pel Miquel Àngel.Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives.Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades.Descripció de la via:1a tirada (IV+ - 15 + 5 metres - 3 parabolts):Croquis original cedit per TunicaDes del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i que sí una mica atlètic i de bona roca. Els dos últims metres abans de la reunió són terrosos i cal vigilar en no relliscar, però sense cap dificultat. Per anar escalfant pel que ens espera.2a tirada (6a/A0- IV+ - 25 metres - 5 parabolts):Des de la reunió del primer llarg, caminarem per una feixa inclinada uns cinc metres fins a situar-nos dins de la fissura i amb el primer parabolt a uns dos metres del terra. Potent sortida on caldrà obrir-se de cames i entrar dins de la fissura si ho volem fer en lliure i sinó fer força per agafar-se a la primera xapa, i un cop aconseguit, també obrir-se de cames i ja ens anirem col·locant en la fissura on ràpidament començarem a pujar verticalment utilitzant la tècnica del ramonage (IV+) .amb bons peus i mans. Roca excel·lent i amb molt ambient. Arribarem a la reunió amb passos senzills i ens situarem en un lloc còmode. Llarg disfrutón i de molt bona roca.3a tirada ( V- - 20 metres - 5 parabolts):Llarg clau de la via,amb el mateix ambient que el segon. Amb una sortida que sembla més difícil del que és, on un arbre ens complica l’itinerari per poder accedir al primer parabolt que es troba en la paret oposada prop de la fissura. Un cop xapat, seguim amb la tònica de l’anterior llarg. Sempre prop de la fissura i aprofitant el sensacional ramonage que es deixa fer. En aquest tram hi ha uns esbarzers secs que ens faran una mica la guitza així com uns dos metres de roca més dolenta. La via original, no seguia exactament la fissura, sinó que s’anava més a l’esquerra buscant la «placa», però ara els parabolts ens marquen l’itinerari més per l'escletxa. En aquest llarg, la graduació puja una mica, amb algun pas una mica més complicat però en cap cas excessiu. Després d’uns 10 metres verticals i reptant per la paret, arribem a una repisa on trobem a poc més de 2 metres la reunió amb dos parabolts.El mateix pas que els anteriors però molts anys després.4a tirada (IV- - 15 metres - 1 parabolt):Últim llarg, gairebé de transició, amb un pas de IV- assegurat per un parabolt. Davant nostre a la reunió, tenim un mur vertical que l’evitarem per la dreta tot seguint el parabolt. Un cop passat aquest pas, arribarem en pocs metres a la reunió sense gaires dificultats, això sí, evitant tirar pedres ja que el terreny és una mica descompost. Reunió equipada amb dos parabolts.Descens:Un cop acabada la via, anirem cap a l’esquerra (al costat del penya-segat) uns dos-cents metres fins a trobar una fita amb un tronc dalt d’una roca, que ens marca una instal·lació de ràpel (des del camí no es veu, es troba a l’altra banda). Caldrà fer dos ràpels de 30 metres que ens deixaran al peu de la paret. La reunió intermitja d’aquest ràpel és de la via «la Rampa», considerada com la via llarga més fàcil de Collegats.Un cop al terra anem baixant cercant corriols entre matolls. És millor anar descendint amb tendència a l'esquerra per evitar el talús de la carretera.Accés: En el km. 303,8 de la carretera N-260 hi ha un trencall a la dreta on podem...
