Café Torino, plaer adult a Sant Gervàs
La "regulació" de Sant Gervàs està a punt, i pel que em diuen assolida amb un consens notable.Permet escalar allà on constaten l'absència de nius, restringeix a la tardor l'accès als llocs on podem molestar, i prohibeix absolutament uns pocs reductes de protecció absoluta.Ens hi adaptarem.Café Torino queda pel moment obert.Serà el sol i la calor qui us impedeixi accedirVia oberta fa uns anys, on calien uns petits arranjaments que vam realitzar la tardor passada i que no havíem publicat a l'espera de l'esmenada regulació. Com tants altres projectes aparcats Café Torino té dos llargs excepcionals en grau de 6c+/7a, un regal. Amor de madre, direu... Aneu, comproveu i opineu.El peatge a pagar és una primera tirada excessivament dura que no hem sabut corregir. L'entrada per la veïna Inhospitak en seria una alternativa, tot i així exigent.La resta, plaer. Plaer adult... com la xocolata, el sexe o el café.La primera setmana de setembre del 2010 el Kepa i jo acompanyàvem al Vicenç a l'aeroport de Torino, per tornar a casa.Cosa Nostra, Glandasse. La pedra s'assembla tant que podria ser St Gervàsencara el 2010... abans de descobrir el cafèVam aturar-nos a fer un café a la plaça del poble. Una cambrera guapa i plena de corbes servia el beure i les pastes.Després de 7 dies ininterromputs d'escalada abominable i d'ensumar suor de mascle pudent, la visió d'aquella italiana ens va estorar.Vam repetir la consumició tres cops (que no consumAció).I el més estrany, pugnàvem per pagar amb la vana esperança d'arrencar un somriure d'aquells llavis carnosos, d'aquelles cames voluptuoses.Transcorreguts uns mesos encara hi somiàvem.Café Torino s'havia convertit en la contrasenya que evocava aquelles visions, i en un recurs per alertar-nos de la presència d'alguna noia suggerent.Aquella tardor vam descobrir una línia a Sant Gervàs tan revirada com les cames d'aquella noia. No seria fins dos o tres anys després que l'encetaríem en companyia de l'Olivetti, un altre exemplar d'Old & Green.El nom quedava clar. I també l'obligació d'aconseguir una via tan bona com la sirena italiana que ens havia inspirat.
