Pico Areeiro i Pico Ruivo
No podíem marxar de Madeira sense pujar el seu cim més alt, el Ruivo. És un cim modest, de només 1.862 metres, però és el més alt que hi ha en aquesta illa atlàntica i està en un indret molt singular, un territori volcànic de cingles i esperons rocosos.
Hi ha dos itineraris principals que porten al Ruivo. La via normal surt de Achada do Teixeira i en poc més d'una hora ens porta al cim. L'altre camí, més llarg i complicat, és el que uneix els dos cims més alts de l'illa, el propi Ruivo i el Areeiro. És un camí molt singular que voreja els estimballs que s'obren a la roca volcànica amb contínues pujades i baixades i amb alguns túnels i passos equipats amb escales metàl·liques.
La nostra intenció era fer el camí larg, de Areeiro al Pico Ruivo, en doble recorregut d'anada i tornada però quan ens hem llevat de bon matí estava plovent i una nuvolada negra tapava tota l'illa de Madeira. Hem pensat que si volíem assegurar el tret era millor pujar per la via normal, des d'Achada do Teixeira. Quan hem arribat a aquest indret, punt de partida de la via normal, el sol il·luminava tota la muntanya mentre les valls estaven totalment cobertes per un mar de núvols.
Hem pujat per la via normal, un camí empedrat que és recorregut diàriament per centenars de turistes, i en una hora hem arribat al cim del Pico Ruivo (1.862 m). El mar de núvols ens tapava la magnífica vista aèria de l'illa que es pot veure des d'aquesta talaia privilegiada però la visió de les muntanyes properes, escarpades i plenes d'estimballs, era ben singular. Hem estat una estona en el cim del Ruivo contemplant el paisatge volcànic i hem fet una panoràmica circular:
Hem pensat que havia estat un error triar la via normal perquè el dia era magnífic i el sol subtropical omplia de llum tota la muntanya. Des del cim del Ruivo es veia ben lluny el cim del Areeiro amb una enorme bola blanca en el mateix cim, una instal·lació de radar. La travessia entre els dos cims es fa en unes tres hores però després cal tornar al punt de partida i baixar a l'Achada do Teixeira per recuperar el cotxe. Eren més de sis hores de camí però no podíem deixar de fer el camí més singular de Madeira, de manera que ens hem posat en marxa en direcció al Areeiro.
El camí entre els dos cims és el millor que es pot fer a Madeira. Contínues pujades i baixades, trams equipats amb escales metàl·liques, túnels, passos vertiginosos entre els espadats de la roca volcànica... tot un repte per a l'excursionista. Després de tres hores de camí hem arribat al Pico Areeiro (1.818 m). Fins al mateix cim d'aquesta muntanya arriba una carretera asfaltada i, a més de la instal·lació del radar, hi ha un bar-restaurant i una tenda de records per als turistes.
Hem pres un refresc en el bar abans d'iniciar el llarg retorn pel mateix camí. Novament hem resseguit aquest camí singular amb les seves pujades i baixades, els túnels i els passos equipats. El camí no se'ns ha fet tan llarg com pensàvem i encara ens ha semblat més interessant que abans. La singularitat del paissatge ens ha fet oblidar el cansament del camí i hem arribat al final ben satisfets per la magnífica excursió realitzada.
Aquí teniu un vídeo amb un resum de tota l'excursió:
ÀLBUM - TRACKS: VIA NORMAL - TRAVESSIAENTRADES RELACIONADES:
Alto del
Garajonay, 2017 Sant Josep - Sa
Talaia, 2013 Ascensió al
Teide, 2003
DESNIVELL: +1.200 m (aproximat)RECORREGUT: 14 km
HORARI: 8 h (comptant aturades, anar i tornar)
BIBLIOGRAFIA:
Levadas y senderos de Madeira, de Raimundo Quintal
