Grand Tête de l'Obiou, per les Chatieres
Amb 2.789 m d'alçada, la Grand Tête de l'Obiou és el cim més alt del Devoluy, i també un dels més esquerps. Format com la resta del massís per calcàries senonianes ben estratificades, però carregades de sílex i molt trencadisses, donen a aquestes muntanyes un aspecte ben peculiar.Deixo el cotxe a la zona d'aparcament del chalet de les Baumes, damunt del nucli de Payas i segueixo el camí que puja en direcció a la muntanya, travessant una zona de pastura.El camí aviat entra a la coma formada pels dos cims, el petit i el gran, i marxa cap a la dreta fent una volta molt llarga per estalviar-se la gran tartera central.Finalment entra a sota el coll, on cal anar seguint les marques vermelles per poder trobar sempre el millor camí, una empresa que no és senzilla.Des del coll de l'Obiou, també anomenat l'Epaule, ja s'endevina la ruta pel cima. El camí normal puja agafant les cornises cap a l'esquerra, mentre que la ruta de les Chatieres s'enfila cap a la dreta per anar a buscar la xemeneia.Però abans d'arribar sota la paret, cal travessar una curiosa esquerda de la que se'n surt grimpant cap a la dreta.Molta gent no hi deu passar per aquí, ja que només sortir em trobo un petit estol de perdiu blanca que em criden l'atenció amb el seu cant característic.Pujo a passar per sota de la paret, passo sota una petita agulla, i segueixo el rastre fins trobar la xemeneia de les Chatieres.No és una xemeneia difícil, i jo la recomano fins i tot als qui no són escaladors, hi ha algun pas aïllat de II o III, però sense gens de timba, res massa complicat.De la xemeneia surto directament al cim, 2 hores després d'haver deixat el cotxe.Les carenes pelades, formades per estrats calcaris horitzontals i sense un bri de vegetació per la secada de les roques calcàries, és el tret distintiu d'aquestes muntanyes.Però començo a baixar i em sorprèn un racó verd, sota d'una bauma, travessat pel camí.A partir d'aquí ara toca baixar la gran escala gegantina que formen aquestes roques. Però seguint amb cura les marques vermelles, el camí tendeix a ser més aviat divertit!Gairebé saltant de llosa en llosa per aquesta gran graderia arribo al camí inicial i al coll de l'Obiou.Després baixem els graons més trencats de sota l'Epaule, on tampoc es pot córrer massa...De baixada, i per evitar donar tota la volta a les tarteres, baixo directament per elles fins retrobar el camí més avall.Una ruta que val molt la pena, i de la que us deixo l'esquema a sota, i el track al Wikiloc.
