Passarel·la fins al cim
Cresta dels Tres Consellers, D/IV+ (400m) Pic del Néouvielle (3.091m)Matinada de rigor, sense passar-se, i aproximació fins una congesta a peus d'un tres mil, que dit així sona a molt extrem però que sortint de la presa de Cap de Long no ha arribat a les dues hores d'excursió.Esmorzem dins la rimaia. Un guia, expert coneixedor de la zona ens havia advertit de la necessitat imperial d'utilitzar grampons per arribar a la paret i, com que l'últim cop que vam dubtar la vam cagar, avui portem uns quants quilos de més. La rimaia rai, passem xino xano per les seves entranyes i ens plantem al peu de la gran diagonal que talla la paret. Quasi que l'escalada comença aquí.Treiem la corda pel primer pas, per eclipsar la pestilència de la roca, i acabem d'esbufegar de valent amb el que queda fins al coll. A partir d'aquí tot és tan fàcil com resseguir el fil fins el mateix cim.Encara no ens hem aclarit si anem a l'ensamble, a llargs o què passa quan ja estic muntant reunió als peus del diedre de mig camí. Llàstima, li toca al Pau! Se li fa evidentment curt i afloren les ganes d'escalar de debò, més encara al veure la cordada que puja pel bell mig de la paret del costat. Nosaltres xino xano, cresta amunt.Recorregut agradable, sense ràpels ni desgrimpades, sense xemeneies ni canals, només blocs enormes de granit a mode de passarel·la fins al cim. I així, com qui no vol la cosa, hem pujat al Neouviélle.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
