**** Rere el blanc del nord
Gener - febrer 2019Malgrat aquest hivern poc generós no cedeixo en la dèria de lliscar, sóc incapaç de renunciar al plaer de la lleugeresa que dóna surar damunt la neu. Poc a poc vaig agafant el traç a seguir la guia de dues línies que dibuixen un camí replet de noves sensacions.M’agrada el silenci del bosc colgat de blanc, l’esforç de la pujada, concentrar-me en gestionar un equilibri que a vegades resulta incert i sobretot el premi de la baixada, sentir com de cop tot s’accelera i una alegria desconeguda t’inunda el cos. És bonic, no són grans gestes, ni grans recorreguts, tan sols sensacions senzilles, netes com el blanc que ens tempta i lluminoses com un cel clar d’hivern. Sant Joan de l’Erm, Capcir per partida doble, Font Romeu i Tuixén s’han deixat trepitjar i m’han fet suar. La calor dels darrers dies no ho ha posat gens fàcil, però la insistència té premi i he pogut retrobar-me amb el plaer d’endinsar-me en un mantell més esquerp que altres vegades, però no per això menys atractiu.Al contrari, el repte de la dificultat ha suposat un al·licient i no ha fet més que esperonar les ganes de neu. Mantinc l’esperança d’una darrera nevada, que aquest març no em deixi amb les ganes de perdre’m de nou en un altiplà nevat obert a tots els cims que l’envolten!
