Penyagolosa. El gegant de pedra.
23 de febrer de 2019L’abril del 1999 vaig fer la primera ascensió d’aquest emblemàtic cim. Després de 20 anys! torno al Gegant de Pedra... al Penyagolosa. Vértex geodèsic del PenyagolosaLa vertiginosa paret de roca, amb les seves franges roginoses característiques, de més de 300 metres a la seva cara sud, es configura com el segon cim més alt del País Valencià, darrera del turó Calderón al Racó d’Ademús. Amb 1813 metres d’alçada, a la comarca de l’Alcalatén, el Penyagolosa dóna nom al massís, al que pertany, i des de el 2006 és declarat Parc Natural.Aproximació: des de la població de Vistabella del Maestrat seguim la CV 170 en direcció a Puertomingalvo. A pocs metres del poble i en superar les Cases de l’Alforí, prenem una pista asfaltada per l’esquerra, indicada, cap al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on deixem el cotxe al primer dels aparcaments.Dificultat: fàcil.Desnivell: 1100m. acumulatsDurada: 4h 30'. comptant parades. Uns 11 km.Itinerari: Des de l’aparcament prenem una pista en direcció sud. A la dreta una curiosa escultura del cim ens dóna la benvinguda. Entrem al Barranc de la Pegunta, que remuntarem pràcticament fins a la seva capçalera. Bona part del barranc està senyalitzat com un intinerari interpretatiu de natura, i sobta també l’esforç per mantenir l’entorn en òptimes condicions des de la gestió del Parc.Barranc de la PeguntaMossèn Cavanilles, naturalista i botànic que va estudiar la vegetació del País Valencià al S XVIII, parlava així del barranc que va descobrir: “En aquest barranc corren les aigües per algun tros i desapareix de sobte entre les penyes per a eixir de nou i ocultar-se una altra vegada en les entranyes del bosc. Allà es veuen entre espessos pins troncs monstruosos estesos per terra, els quals foren arrancats pels vents o van perdre la vida de vellesa... moltes plantes creixen en aquells llocs frescs i coberts com violetes”.Tres segles més tard, el barranc té una fisonomia molt semblant a la que va descriure el sacerdot. Des del 1998 està declarat com a micro-reserva vegetal, per preservar aquest valuós regal de la natura. Per cert, el topònim “pegunta”, fa referència a la pega o quitrà extreta de les ressines de la llenya de pins, càdecs i ginebres, mitjançant un procés de destil·lació en forns que es construïen al mateix bosc. El producte resultant, la pega, es feia servir com aïllant de la humitat o impermeabilitzant en botes de vi, embarcacions, soles de sabata… i fins i tot per guarir bestiar domèstic, des de l’antigor.Com ja comentava Cabanilles veiem com a trams les aigües solquen el barranc en petits rierols, sobretot als voltants de la Font Nova. Un vell bassi de fusta recull l’aigua que brolla generosa de la font. Font NovaBarranc PeguntaSeguim remuntant el barranc aigües amunt i passem també a pocs metres de la Font de la Pegunta, que brolla per un lateral d’una vella estructura que fa de dipòsit.Font de la Pegunta (abril del 99)Poc després el barranc es bifurca per abraçar el petit turó dels Castellets. Seguim el sender del ramal de barranc de la dreta i aviat arribem a una zona desarborada que ens deixa a la pista, que per l’esquerra baixa cap a Xodos. Estem a una ampla esplanada anomenada el Corralico. A l’extrem sud d’aquesta esplanada, una gran roca ens marca l’inici de l’empinat sender cap al cim.El CorralicoInici sender al cimGrans ziga-zagues van guanyant terreny i alçada fins a un gran escaló al pendent on hi trobem el refugi de l’Ombria. Petita caseta, molt deteriorada, on poder arrecerar-se en cas de mal temps o per passar la nit.A partir d’aquí el pendent s’incrementa encara més camí del cim. Aviat trobem per l’esquerra un indicador que ens assenyala l’accés al Portellàs. Un gran rossegador de pedra per on es pot accedir a la base de la paret sud del Penyagolosa. Darrera nostre veiem un rosari de vells masos diseminats entre el boscos de la base del massís: Sanaüja, Benaiges, Masets de la Banyadera,...
