El Gegant Encantat per l'aresta Brucs/Normal. Montserrat
Dissabte 16 d'agost de 2014Era rei i senyor de la muntanya de Montserrat un gegantàs que n’estava tan gelós que no hi volia deixar acostar ningú. Cada dia, així que clarejava i abans de pondre's el sol, amb quatre gambades donava una volta per tota la muntanya en cerca d’algú que s’hagués atrevit a pujar-hi o de qui per la seva rodalia tractés de fer algun camí o algun pont per passar el riu. Si trobava algú se l’empassava com una molla de pa, i si veia alguna obra començada, amb quatre trepitjades ho aixafava tot.
Montserrat estava destinat per Déu Nostre Senyor a ésser lloc d’oració i de penitència i a ésser-ne reina i senyora la Mare de Déu. I heus ací que un dia el gegant es va adormir i va despertar-lo a migdia un gran brogit de gent. Era la processó que portava la imatge de la Mare de Déu des de la cova on va ésser trobada cap a un altre lloc. El gegant, en veure’s la muntanya envaïda per aquella gran gentada, va tenir un sotrac tan fort que va restar encantat i tornat pedra.Joan Amades. Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalansEDITORIAL FARELLQuants cops he anat a escalar a Montserrat? quina xorrada he dit! El Gegant encanta es una d'aquelles roques que saps que hi es però no se per que, no m'ha cridat mai l'atenció. Sempre l'he vist ressenyada al llibre d'en Rodés i Labraña que tinc i mai, en tants anys de trepitjar Montserrat, m'he decidit d'anar-hi. Deu ser que amb els anys, cambia la manera de pensar, de veure les roques i la seva dificultat o millor, valorar uns itineraris oberts fa dècades que per molt senzills que semblin no ho sant tant. Recordant com escalaven els pioners d'aquestes roques, em sento ridícul amb tota la "parafarnàlia" que portem quan anem a escalar... però es com tot, els temps cambien, les persones cambien i les prioritats més.Aquest cop quedem en Guillem Arias, en Joan Marc Griñan i jo per fer l'aresta Brucs dons cap de nosaltres l'ha fet, en Guillem fa molts anys si que va fer la Normal però no s'enrecorde per on es va. Segons ell, feien aquesta via molt a sovint pujant per l'aeri quan encara existia, ara tindrem que valer-nos del "raro instinto del hombre blanco" per anar a recerca del peu de via, dons no he trobat gaire informació fiable.Com anem de "trankis" pujarem pel funicular de Sant Joan i farem el camí de Sant Jeroni, que crec que serà el camí menys cansat i més lògic. He llegit que es pot arribar per la canal del Llum i el coll de Migdia però el trobo massa llarg. Sortim de l'estació superior del funicular prenem el camí i en poca estona arribem a un mirador al costat d'on era l'antic restaurant. Des d'aqui vers el sud ja el podem guaitar. Ara toca esbrinar quina canal es millor per baixar. Fent gal.la del nostre instint decidim baixar per la canal que tenim a la nostre esquerra tot just quan comencen les escales per pujar al cim de Sant Jeroni i per camí poc marcat o gens (podem trobar per la canal, quantitats enormes de deixalles i vidres, que imagino que serien de l'antic restaurant... ara, Montserrat es un parc natural?). Baixem amb cura i després d'una estona arribem al petit coll on comença la via normal. Seguim baixant al costat de la paret del Gegant fins un altre collet. el descendim i remuntem una petita canal i ja som a peu de via de l'aresta Brucs.Aresta Brucs. 1er llarg: I, II, III, IV i III, net d'assegurances i 40 o 60 metres, tot depenent d'on comencem a escalarSense dificultat grimpem fins una gran llastra on podem posar algun tascó, friend o pont de roca (al gust). Voregem la llastra per l'esquerra i flanquegem tot seguit a la dreta fins un mur vertical. Podem emplaçar un friend mitja en un forat i superar el pas i ja sense cap mena de dificultat arribem a la reunió, una mica precària al final del contrafort. Trobem un burí vell i un espàrrec de parabolt. Podem reforçar la reunió amb un friend en un forat al costat del burí. Aquest llarg no es gaire bonic.Aresta Brucs. 2on llarg: A1e (A0e) IV+ i IV i 6 expansions en uns 25 metresSortim per l'esquerra de la...
