Boy-Roca a la Trompa de l'Elefant
La Boy-Roca no és una difícil, però si que és una via maca. Ho reconec. Feia uns 35 anys que la vaig fer per primera vegada, amb els burils antics, acompanyat d'un escalador que prometia i que ara s'ha convertit en un dels científics més influents d'aquest país, en Lluís Torner!Ara m'ha agradat tornar-hi acompanyat de dos escaladors joves que han escalat molt poc a Montserrat, la Queralt i el Moi. De fet, era la primera escalada montserratina de la Queralt... Una bona estrena!A sota he deixat la bona ressenya del Trepasomni, més o menys el què ens hem trobat. Potser el tram més difícil és el segon llarg, aquest IV+ amb tant poques assegurances...El primer llarg l'hem agafat per la directa. Sense cap assegurança, perquè no veia la reunió i he acabat per fer-la en un parabolt que hi ha poc abans d'arribar-hi! La vista ja no és el què era.Després ve un segon llarg amb una roca excepcional, però on cal anar tranquil, només 2 xapes ens acompanyaran en el recorregut.Després arriba el llarg estrella, amb passos molt llargs, però on l'equipament fa que fent A0 es pugui passar prou còmodament. I on no s'hi arriba, les preses generoses també ajuden. Segurament el pas més difícil de la via és poc després de la reunió, per arribar al primer pas d'artificial.Avui ha estat una jornada curiosa, també, ja que entre els escaladors de la Prenyada, la Mòmia i l'Elefant, he pogut compartir fotografies tan bones com la de sota, on se'ns veu a nosaltres i a una cordada de sota, damunt el perfil de la Trompa!El tram final ja és molt més agraït, i ens ha permès d'arribar fàcilment al cim.Un cim que podem veure de prop.........o de lluny!
