La Trompa de l'Elefant, via Boy-Roca
30.09.16 Mentre duri el confinament, i per tal de mantenir “viu” aquest blog, em dedicaré a rescatar algunes de les primeres vies que vaig fer amb en Pau i que, per circumstàncies diverses, no van ser “penjades” al seu dia. Així que la primera que he escollit per ressenyar és la Boy-Roca a la Trompa de l’Elefant, una via que vam fer a inicis de la tardor de l’any 2016 i que, malgrat els anys que han passat, recordo la impressió que em va fer, sobretot el tercer llarg.La Trompa de l’Elefant amb el recorregutde la via Boy-RocaAquesta clàssica entre les clàssiques va ser oberta l’any 1960 per J. López (“Boy”) i M. Roca a la Trompa de l’Elefant, que és un contrafort de la Roca de Sant Salvador (o l’Elefant), punt culminant de la regió de Sant Benet de Montserrat. La via va ser reequipada l’any 2008, amb parabolts i reunions rapelables, però sembla que respectant l’essència de la via original.Ressenya de la via Boy-RocaMalgrat que hi vam anar a inicis de la tardor del 2016, aquell dia feia molt de sol i una bona temperatura, i les boires matineres que embolcallaven la vall del Llobregat aviat es van esvair. Després d’aparcar el cotxe al monestir i de vestir-nos “de romans”, vam sortir per les escales amunt en direcció a Sant Benet. Vam deixar l’accés de l’ermita-refugi i vam continuar recte fins trobar la descarnada canal que s’obre entre l’Elefant i la Mòmia per on vam pujar cap al peu de la via, sota l’esguard de l’imponent Trompa que es retallava contra el blau del cel.La Trompa de l’Elefant camí del peu de viaEl primer llarg de cordaAixí vam arribar al peu de la via on en Pau va començar a pujar per una rampa força inclinada i que s’anava redreçant en arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada va ser per calentar motors, ja que les dificultats s’anaven incrementant conforme anàvem pujant.Progressant per la rampa d’inici de la viaAssegurant des de la primera reunióA la segona tirada en Pau progressava per un esperó molt laxe i força més dret però encara sense massa dificultats, sobretot per a mi que anava de segona de cordada! Així vaig arribar a la segona reunió situada sota la “trompa”. A partir d’aquí les dificultats s’incrementaven d’allò més.Inici del segon llargArribant a la segona reunióEls primers metres del tercer llarg s’anaven complicant a mesura que s’arribava al peu d’un vistós esperó: la Trompa de l’Elefant. Aquí recordo que en Pau va dir en veu alta “comença el ball” i acte seguit va desplegar el seus estreps i va anar pujant amb depurada tècnica.Desplegant els estreps al peu de l’esperóEstava tan pendent dels seus moviments que ni tan sols em vaig atrevir a fer-li una foto, i és que jo estava acostumada a manegar la càmera en cordades de tres, però encara no estava massa familiaritzada a fer-ho en una cordada de dos.Assegurant des de la segona reunióQuan em va tocar a mi, després d’arribar a empentes i rodolons al peu de l’esperó, vaig també desplegar els estreps i vaig començar a pujar sense massa traça, car encara no estava acostumada a fer tirades tan llargues d’artificial... fins i tot hi havia un petit tram on la roca m’escupia una mica! Com que la sortida de l’artificial era molt difícil, en Pau em va deixar algunes bagues ben llargues i així vaig poder arribar amb els estreps quasi fins la reunió.Arribant a la tercera reunióInici de la quarta tiradaEn el quart llarg la dificultat es tornava a moderar, però les poques assegurances que hi havia feien que la tirada s’hagués de reforçar amb algún friend. I quan ens vam trobar a la quarta reunió, en Pau em va preguntar si volia fer la darrera tirada, la més curta i “fàcil” de totes... Jo estava tan extasiada que, sense pensar-m’ho gaire, li vaig dir “boy”.Arribant a la quarta reunióInici del cinquè i darrer llargAssegurant des de la quarta reunió,amb la Mòmia al darreraEn la darrera tirada, després d’un petit tram força dret i qualificat de IV grau, l’esperó...
