Cristallino d'Ampezzo (3.008 m) i Sentiero Dibona
El Sentiero Dibona és un dels camins equipats més populars de les Dolomites o, si més no, ho era fins que l'any 2015 van tancar el petit telefèric (tele-ou) que portava a la Forcella Staunies, punt de partida del Sentiero. Una de les causes d'aquesta popularitat és el pont penjant que hi ha a l'inici del camí; un pont que es va fer famós perquè aquí es va rodar una escena de la pel·lícula Máximo riesgo, protagonitzada per Sylvestrer Stallone.
Tot i que l'itinerari no té especial dificultat, nosaltres teníem un intent frustrat a aquest Sentiero i era urgent tancar aquesta pàgina negra del nostre historial de muntanya. La primera vegada que vam intentar aquest camí va ser l'any 2004, en la nostra primera visita a les Dolomites. En aquella ocasió va caure una nevada que, tot i ser en ple estiu, al juliol, va deixar la muntanya coberta per 40 cm de neu. Vam iniciar la travessia però ben aviat vam haver d'abandonar perquè la neu cobria totes les preses i el cable de seguretat.
Ara, sense el petit telefèric, l'activitat és molt més exigent perquè cal pujar a peu per una canal de pedra solta que recorda el camí de l'Enforcadura del Pedraforca en els bons temps. L'alternativa, potser més raonable, és fer el Sentiero en sentit invers, de manera que la canal es fa de baixada, molt més fàcil.
Hem sortit molt aviat, potser massa, del refugi Son Forca i hem iniciat la dura ascensió per la canal que porta a la Forcella. El dia no era gaire bo malgrat que les previsions indicaven un dia assolellat però amb força vent. La boira cobria la part alta de la muntanya i feia fred. A mitja pujada, de sobte, ha començat a nevar. Per un moment hem pensat que aquesta seria un nou intent frustrat, ja que la nevada era molt intensa i començava a quallar. La situació era difícil perquè costava molt pujar per la pedrera inestable i la nevada ens complicava molt les coses però no ens hem desanimat; hem seguit pujant i al cap de poc temps ha deixat de nevar.
Hem arribat a la Forcella entre boires però amb una clara tendència a la millora encara que amb un vent fort i molt fred. La idea inicial era fer la via ferrada Mario Bianchi al Cristallo, una via relativament curta, abans d'iniciar el Sentiero Dibona però la boira i el fred ens han desanimat aviat i hem decidit anar directament al Sentiero.
El recorregut comença amb una escala enganxada a la paret. A dalt, una escala de gat supera un petit mur. Ben aviat hem arribat al pas clau del Sentiero, el pont penjat. És ben fàcil de passar encara que el manteniment del pont és força deficient. Poc després el camí es bifurca i comença una petita variant que puja a un cim. Hem recorregut aquest petit tram equipat, arribant al Cristallino d'Ampezzo (3.008 m), un cim amb gran panoràmica encara que la proximitat del Cristallo, més alt, li priva part de la visió. Des d'aquí es veien els principals cims d'aquesta part de les Dolomites: Civetta, Pelmo, Sorapis, Marmolada, Antelao, Tofanas, Tre Cime de Lavaredo ... Hem fet una panoràmica circular:
Hem tornat enrere per la variant fins recuperar el camí principal per seguir el recorregut. El Sentiero recorre tota una carena amb pujades i baixades però sense massa dificultat. Hem passat un coll i hem pujat per l'altra banda fins arribar a un cim secundari, poc marcat però amb nom propi: la Cresta Bianca (2.932 m). El dia s'havia anat aclarint i ara la visibilitat era molt bona. Hem fet la foto de cim i una nova panoràmica circular:
El camí segueix crestejant però buscant els passos més fàcils. Aviat hem arribat a un altre coll, la Forcella Padeon (2.763 m). Allà mateix, encastat a la muntanya, hi ha un antic edifici militar, ara en estat ruïnós, que ens ha recordat l'origen militar de les primeres vies ferrades de les Dolomites. Hem seguit el camí, pujant fins a les proximitats d'un altre cim. El camí no hi passa però ens hem desviat del Sentiero invertint uns minuts en arribar a la Cima Padeon (2.859 m). Més fotos de cim i la tercera panoràmica circular:
Després...
