Besiberri Nord (3.008 m.)
//-->
Basse de la paret summital
Estany de Mar, en una ullada de sol
Grimpada aèria entre blocs
La Sílvia en un tram exposat
Última canaleta fàcil fins al cim
Desgrimpant per la cresta
Desgrimpant blocs i petits gendarmes
Baixant cap a l'estanyet de Malavesina
En un dia rúfol comencem a vorejar el llarg embassament de Cavallers amb poca esperança d'assolir el cim. Entre boires, vent i fins i tot neu remuntem els forts pendents del barranc de Malavesina, passem l'estanyet homònim i seguim avançant fins la base de la paret. Una petita ullada de sol ens convida a provar-ho. Grimpem per una successió de canaletes amb algun tram força aeri de II i puntualment III. Entre blocs de granit assolim l'esmolat cim, el petit dels Besiberris, però també el més eixerit.
Tweet
//-->
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Alta muntanya
Lloc de sortida: Presa de Cavallers La Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Distància: 12.00 quilòmetres
Desnivell positiu: 1 350 metres
Temps: 10:15 hores
Dificultat: PD Grimpada de II i puntualment III
Sensació de dificultat: Poc difícil Grimpada aèria al tram superior
Cartografia: Vall de Boí Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Presa de Cavallers
00:00
00:00
0,0
Pletiu de Riumalo
01:10
01:10
2,8
Estanyet de Malavesina
01:40
02:50
4,8
Cim Besiberri Nord
02:40
05:30
6,1
Pausa
00:30
06:00
Inici
04:15
10:15
12,0
Crònica
Tal com es lleva el dia convida més a tombar-s'hi de nou que no pas a emprendre una ruta que té un tram delicat a la part superior. Ha plogut durant la nit, el cel està cobert i les capçaleres de les muntanyes engolides dins dels núvols. En un dia normal hauríem pensat un pla B menys ambiciós. Però som a Cavallers, on havíem quedat amb un grup d'amics portuguesos, grans aficionats a la muntanya, i que han vingut de molt lluny. No els podíem decebre, i si més no calia intentar-ho. Ja el dia anterior havíem desistit amb temps era encara pitjor.
Sortim de l'aparcament de baix i pugem fins a la presa. Voregem el llarguíssim embassament pel camí de la dreta, i al cap d'aproximadament una hora de caminar som a la cua, al pletiu de Riumalo. Creuem un pontet de fusta i tombem a l'esquerra per remuntar el barranc de Malavesina, per on vessen les aigües del Riumalo. La pujada és dura i constant, fins i tot més intensa en el primer tram fins arribar a uns petits prats suspesos. Tinc poca convicció en les possibilitats d'èxit, ja que els núvols són persistents. Porto un fort encostipat, fet que no ajuda a proporcionar-me l'oxigen necessari per pujar aquests pendents ni per tenir una visió optimista.
Després de gairebé 3 hores de sortir assolim el petit estanyet de Malavesina, i gairebé ni el veiem ja que poc abans d'aquest punt hem estat engolits per la boira. Amb poca perspectiva del camí correcte, seguim unes fites que ens porten massa cap a l'esquerra (oest), i al cap de poc el GPS s'encarrega d'informar-nos que no anem pas bé. Rectifiquem i per uns pendents herbats tracem una diagonal cap a la dreta, fins a aliniar-nos de nou amb l'estanyet i el barranc. Unes altres fites, aquestes les bones, ens van guiant per la penombra. Un tros amunt trobem un grup de tres persones que ens diuen que no han pujat ja que hi ha molta boira i la roca està molla. Ens desanimen una mica, però seguim endavant.
En algun moment el vent escampa momentàniament la boira, i veiem la bretxa Peyta sobre nostre, força a prop. No cal acabar d'arribar-hi, sinó que ens situem sota les parets de la cresta summital i iniciem un flanqueig cap a l'esquerra (oest) entre blocs i indicis de camí. Avancem de flanc una bona estona, amb alguna ullada molt puntual que ens permet contemplar l'airós cim que tenim just sobre nostre. Les fites s'enfilen cap a la roca, és l'hora de començar a grimpar. Ens posem els cascs però no ens desabriguem gota, ja que el fred és intens, amb una mica de vent i una humitat...
