214 - Ets Homonets i sa Falconera 19-10-2019
Podríem dir que aquesta ruta és la més exposada i vertiginosa de senderisme que es pot fer a Mallorca. Dic senderisme perquè hom no pot anar assegurat, ja que no hi ha on assegurar-se. Encara que, la travessia per la cresta d'ets Homonets, es podria qualificar d'escalada. Com bé diu Martorell a 'Fites i Fetes. Trescant per la Serra' «És una excursió preciosa i salvatge. No és apta per a persones que pateixen vertigen, ni tampoc per a persones no experimentades en passos aeris». L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no duguem cans, no deixem escombraries.● Difícil El punt d'inici és a l'aparcament de la finca pública de Raixa (Bunyola), situada a la carretera Palma-Sóller (Ma-11) km 12,200. Després de les salutacions pertinents, ens posam en marxa a les 9.01 h (⇨WP-01) (158 m). L'objectiu d'avui és fer el pas de sa Falconera, la resta de la ruta està per determinar.BiniatzarLa possessió veïna de Raixa és Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Sa Falconera se situa dins aquesta finca, encara que aquesta imatge queda fora de la nostra ruta. Deixam a la dreta l'entrada que mena a les cases i avançam pel camí de Raixeta o camí vell de Valldemossa. Les cases de Raixa apareixen a la dreta, dominades per la muntanya que anam a pujar, el puig de sa Falconera (532 m).RaixaLa bella façana amb vestíbul de deu arcs rodons de Raixa. Dalt el turó hi ha una torreta rodona construïda en temps recent (diu l'Arxiduc, 1884) com a part de la decoració dels jardins. Més amunt de la torreta redona, s'ubica una petita ermita, connectats ambdós edificis per estrets caminets. Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume. El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca. (Valero, 2011).Damunt el coster s'aixequen les tres petites construccions: miradors, capelles..., les quals dominen la part de darrera de les cases, formant part dels jardins de Raixa. No sé si és aquesta torreta redona que fa referència Manuel Fuster, (2013), quan diu «Els pavellons superiors: Es un pavelló d’estil neoàrab, que consisteix en un palauet de dues plantes, anomenat “casa dels jugadors (Rep aquest nom per una sèrie de maniquins que representen jugadors de cartes)”. Data de mitjans de segle XIX i els elements ornamentals a destacar son l’arc de ferradura apuntat de l’entrada, les vidrieres de colors a la segona planta i un moble que es un seient octogonal fet de fusta». Caminam entre terres de cultiu, pel comellar de na Morta. La producció agrícola era més bé pobre: blat, garroves, faves, olives i ametlles; i molt poca producció de carbó, puix hi havia poques alzines. A la dreta, per la part més baixa del comellar, discorre el torrent de Raixa, torrent que haurem de travessar per enfilar-nos al puig.Deixam el camí just devora el gran safareig...
