Tío Maria
14-10-2020 Sant Llorenç de Montgai Via : Crestes Tío Maria El dia comença amb molta incertesa, de entrada a Barcelona plou i ja se sap si plou a Barna plou a tot el país....!!. Seguim amb el Bar de referència a Bellcaire es el seu dia de festa i el opcional un parell de nivells per sota, esta tancat, opció de emergència anem a Camarasa, Raimon al L - 1 / Ester al L - 2sorpresa la decoració de bar es nova, el personal també, sembla com si volguessin ser de disseny, però se han quedat amb el “com”, un de els companys fa servir un buff com a mascareta per passar de la porta a la taula, escassos 10 metres ...... no el deixant passar... ha de ser mascareta, encara que sigui cutre.... be per dintre del cotxe tenim una ben feta caldo... ara si que podem passar, ens seiem a taula i mascaretes fora....fantàstic L- 1 i R -1 des de el L -2...!!! típic exemple de prendre tot al peu de la lletra.... no fa falta pensar ...!! no sigui que se acostumin... !! Un altre gran incertesa es si serà el darrer dia de poder anar a esmorzar al Bar, ja me explicaràs si a les escalades “BEB” li trèiem les dues B, queda trist i solitària la “E” avorrida i sense salsa... Lo que deia, un dia ple de incertesa i de mals moments, per començar. Finalment a la hora dels cigalons surt el tema important, que anem a fer ..? com l’Esteve porta al seu “Nen” vol quedar be, així que decidim acceptar la seva oferta i anar a fer aquesta via del “Tio Maria”. L'Esteve entrant a la R - 3Dia fantàstic de Sol i temperatura agradable, els cinc o sis metres que van de el camí al peu de la via ha estat netejat de herbes i ara dona gust arribar-hi. Sorpresa a peu de via trobem una encantadora noia .... ens mirem, ens remirem amb curiositat i desprès salta la “chispa” ...... Ester .... !!!! Guillem .... !! petons i abraçades respectant les distancies de seguretat i a dalt esta el maromo, l’Albert. Feia anys que no ens trobàvem, son tan bones persones que un cop acabada la escalada ens esperant a dalt per poder petar la xerrada. El Raimon al L - 4La via, be en general, sense gaires complicacions, bona pedra, bons agafadors, ben assegurada, el pas mes compromès al tercer llarg nosaltres ho solucionem amb una tivada de cintes, es ha dir agafant-nos a les presses de colors son tres xapes dues de properes i una tercera ben lluny que farà que fem servir tots els nostres truquis de anys de practica, això si no volem prendre la molèstia de treure la antena. Aproximació : Amb Cotxe A Peu Des de el lloc a on se aparca agafar el camí per anar a La Formiguera, deixem el corriol que va a la Formiguera i seguim per el fons de la vall uns metres mes fins a situar-nos a sota de la petita cresta, xapa visible des de el camí, el inici esta a uns escassos 15 metres, una fletxa picada a la pedra. Descripció de la via : Primer llarg : Rampa de bona pedra un xic relliscosa i grau mol amable, mol ben assegurada, que ens porta al peu de la Cresta pròpiament dita. 30 metres, 7 xapes, IIIº / IIIº+/ IIIº . Segon llarg : Per la dreta de la reunió uns primers metres drets però amb uns bons agafadors i mol bona pedra, tornar a l’esquerra per situar-se a sobre de la reunió, un cop arribat al cap de munt tenim un flanqueig a la dreta amb tres xapes, es veu fumut així que per l’esquerra de la primera xapa fem una superació i ens posem dos o tres pams per sobre les xapes, en una llastra inclinada i amb fissures, un petit arbre ens permet posar una cinta a l’alçada de la segona xapa, desprès ja directe anem una mica a la nostre esquerra amb uns bonics passos que ens porten a un curt tram de cresta i a un ampli collet a on trobem la reunió. 35 metres, 10 xapes, IVº - IVº+ / IVº / IIIº Tercer Llarg : Se surt per la dreta de la reunió i amunt, un xic a l’esquerra, per terreny amb bons agafadors, amb algun pas atlètic, fins situar-nos al peu de un petit díedre, aquí...
