Església de Santa Maria de Barberà del Vallès - Font de Can Gili - Molí Vermell - Ca n'Escaiola - Castell de Barberà - Torre de Ca n'Altimira - Barberà del Vallès (161 m)
Divendres 30 d’abril de 2021Hora de sortida: Vuit del matí. Ubicació: Comarca del Vallès Occidental. Temps aproximat: 3 h 30 min (10,4 km) Desnivell: 205 m (acumulat) Dificultat (1): Fàcil.Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7 en direcció a Girona fins a Barberà del Vallès, on aparcarem a la Ronda de Santa Maria cantonada amb el carrer de Can Viloca, punt de sortida i arribada de la caminada (veure traça). Itinerari: Punts de pas: Barberà del Vallès, Ronda de Santa Maria cantonada amb els carrers de Can Viloca i Baygual. El lloc de Barberà del Vallès és documentat des de l'any 986 i el castell des del 1005. El 1006, s'esmenten les esglésies de Barberà, una de les quals devia ser la que precedí l'actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI. Santa Maria de Barberà (La Romànica) L'església de Santa Maria de Barberà es troba al barri de la Sagrera, al final del carrer de Sant Oleguer, al marge dret del riu Ripoll, aïllada d'altres edificacions. És una construcció romànica de planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i tres absis orientats a llevant coberts amb volta de quart d'esfera. Els murs són de carreus de pedra bicolors ben escairats i d'una mida mitjana. Tenen com a únic element decoratiu les bandes i els arquets cecs al sector de la capçalera. Sobre el braç nord del transsepte s'aixeca el campanar de base rectangular dividit en dos cossos, l'inferior està ornamentat amb arcs cecs i bandes, sense cap obertura i rematat amb un fris de dents de serra. El cos superior té espitlleres a mitjana alçada i finestres dobles al capdamunt, està rematat amb una teulada piramidal. La porta d'accés, situada al mur de ponent, és un doble arc de petites dovelles. Podria no ser la portada original. Descobertes el 1919 darrere d'un retaule que cobria tot l'absis central, a l'interior es conserven una de les millors mostres de pintura mural del romànic català in situ. Totes elles datades del segle xii, atribuïdes al mestre de Cardona. A l'absis central hi ha un Pantocràtor; al del nord trobem un cicle de la troballa i l'exaltació de la Santa Creu. A l'absis sud s'hi representa la vida dels sants Pere i Pau. El programa es completa amb escenes bíbliques i altres motius vegetals. És un dels pocs exemples on els tres absis conserven prou elements com per fer-nos una idea del que fou en època del romànic la iconografia de la capçalera d'un edifici religiós. Es poden veure diferents representacions, presidides a l'absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l'Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l'emperador Constantí. Font de Can Gili. Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet també de pedres. A darrera de la font , trobarem el pou que segurament alimenta d’aigua a la font. Molí Vermell. El molí Vermell és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba al marge dret del riu Ripoll, prop de la masia de Ca n'Ermengol. Havia estat el molí més modern i més gran del municipi. S'hi fabricà paper i hi havia obradors sobretot del ram tèxtil. Actualment està força deteriorat. Aiguamolls del Molí Vermell. Els Aiguamolls, estan situats a la llera dreta del riu Ripoll. Hi ha un observatori d’aus. Als aiguamolls podrem observar amb una mica de sort, entre d’altres, les següents espècies d’aus:...
